Ahir vas fer 76 anys, ple de força moral, intel·lectual i física. Vaig conèixer el teu nom pronunciat als fòrums de teatre en català els anys 60, el vaig retrobar escrit a les parets de la ciutat, en grafitis en què es demanava la teva llibertat. A les primeres eleccions democràtiques a les Cambres legislatives espanyoles vaig assenyalar amb la creu un nom a cada llista : Josep Benet senador, Jordi Pujol diputat. Dues icones del nacionalisme.
I l’any 1980 succeí una mena de miracle: CiU guanyà les eleccions contra el pronòstic i lògica de la història. La gent, plural i diversa, et donà la confiança : eres el nom escrit – en temps difícils -a les parets de ciutats i pobles, als ponts de les carreteres; intuïren que no serviries interessos de partit, que series servidor del que més estimes, Catalunya i la seva gent.
I així ha estat, gairebé durant un quart de segle has merescut i gaudit la seva confiança. Has reconstruït el país, li retornares la dignitat, és la nostra societat la del benestar i la seva cohesió és el bé envejable i més preuat.
Felicitats!. Per molts anys!. Gràcies, President!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Poc desprès,i al llarg de molts anys es desfermà la plaga sobre pobles i ciutats: una vella mosca collonera que duia per nom "senyoreta Prudència"(Prudens pels amics) tot i alçant-se del seu niu apoltronat va aixecar el vol i començà a fer de les seves…
(la resta del conte és de domini públic)