Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

6 d'abril de 2013
15 comentaris

La llengua catalana ja no és la nacional. Decret 148/2013

El propassat dia 2 del mes que som el Govern aprovà el Decret regulador dels Premis Nacionals de Cultura que relega la llengua catalana a minoritària tal com es llegeix a l’article1.2 que estableix “S’ha de tenir una cura especial a prendre en consideració les obres que emprin el català o l’occità, aranès a l’Aran, com a llengua d’expressió, quan escaigui, per la naturalesa artística o creativa.”

El Govern català ha esborrat per decret de manera insultant l’existència de la llengua nacional a Catalunya. El premi Nacional de Cultura a la Creació Literària podrà atorgar-se a qualsevulla obra que hagi contribuït “singularment a la cultura catalana i al seu enaltiment”, sense importar en quina llengua hagi estat escrita.

Ben segur que el conseller Mascarell, proposant del Decret, no té a l’imaginari  que el president Mas hagi d’atorgar el Premi Nacional de Literatura a una obra en rumanès o àrab, per exemple, però ben segur que veu a l’escenari un escriptor o escriptora  rebent el guardó de la Cultura Catalana escrita per una obra en castellà. 

Ja ho digué en Javier Cercas, a la tornada del Saló del LLibre de Paris, on hi anà convidat per l’Institut Ramon Llull. Cercas afirmà que era bo per a la literatura catalana anar al Saló amb “la gran”. Anys fa que el conseller Mascarell comparteix aquesta opinió, la publicà l’any 1999 a “El Llibre Blanc de la cultura a Catalunya. Un futur per a la cultura catalana”, quan era l’ideòlog de la cultura socialista des de l’Ajuntament de Barcelona. Allò nacional, llengua inclosa, era essencialista i provincià, “amb una concepció de la llengua tal, que només és català allò que es diu, s’escriu, es parla i es pensa en català” (pg.87), “la identificació entre llengua i cultura ha tingut un efecte nociu en el concepe mateix de cultura catalana …el castellà ha quedat relegat a un paper secundari com a idioma de cultura.” “És del tot imprescindible que la produció cultural en castellà pugui accedir a la categoria de bé públic  que fins ara ha estat reservada a la producció cultural en llengua catalana. (pg.90 …).

Mascarell ha imposat el seu ideari, Carles Duarte s’ha transformat sorprenentment en un convers de la nova política , la seva col·laboració ha estat fonamental per a aconseguir que el Govern hagi ratificat la desaparició de la literatura nacional i que hagi estat inclòs al Decret que la literatura catalana és una literatura minoritzada que necessita una consideració especial. Aberrant!.

Una mala notícia per a la nostra llengua i literatura i per al nostre projecte educatiu i nacional. Un greu error del nostre Govern.

  1. Efectivament, el govern català té el deure de vetllar per la llengua catalana; si no és així, qui ho farà?
         Amb tot el respecte per la magnífica literatura castellana, cal recordar que ja té prou avaladors i ja está reconegudíssima. Al respecte, recordo la resposta magistral de Salvador Espriu en ser preguntat, a  la TV espanyola, perquè no publicava en castellà. Sens dubtar-ho, va dir: “Porque no hace falta traer leña al bosque”.  
         Em sembla bé que a Catalunya s’estimuli, a més a més, la bona literatura en qualsevol llengua -i, per descomtat, en castellà-, però el Premi Nacional hauria de reservar-se per a la literatura catalana: em sembla tan evident, que  no entenc com no ho veuen.
  2. Sent-ho dir-li, Sra. Carme-Laura, que a mi no m’extranya gens…  Des de quan es posa una rabosa (guineu) a guardar les gallines ?… La trajectòria de Mascarell era prou coneguda en el moment del seu nomenament… Respecte a Carles Duarte, cada dia entenc més el passatge bíblic del “plat de llenties”…
  3. Benvolguda Carme-Laura,

    No puc estar més d’acord amb el que dius.

    En aquesta Transició que estem vivint, sembla que la Llengua Catalana serà l’equivalent a la Monarquia a la Transició espanyola.

    A Espanya van colar el Rei i aquí ens colaran l’espanyol. Si no es planta cara de valent davant de CiU i ERC i certa societat civil.

  4. Catalunya Acció · A 5.954 els agrada al fACEBOOK

    Fa 5 hores ·

    Em sorprèn quan els grans catalanistes s’emprenyen amb en Cañita Brava de Ciudadanos a les tertúlies televisives. En Cañas l’únic que diu és que si el català i el castellà són cooficials a Catalunya és lògic que les dues llengües es tractin com a cooficials a l’escola, és a dir, com a vehiculars en l’ensenyament. I serà lamentable, però té raó dins de la legalitat espanyola. Quan en Cañas diu això tots els bufons catalans s’estripen les vestidures, i en canvi és el que defensen quan siguem independents tant en Mas com en Junqueras com alguns articulistes de la sopa boba, que les dues llengües siguin oficials. I és clar, jo no em crec que en Junqueras i en Mas no sàpiguen què implica per a l’escola que dues llengües siguin oficials en un mateix territori. O potser es pensen que els castellanoparlants són idiotes i permetran que el castellà no sigui vehicular a l’escola si el castellà és llengua oficial en un Estat Català independent? Estem governats per uns autèntics fenicis electorals en el sentit més pejoratiu de la paraula. Després polítics, entitats subvencionades i periodistes es sorprenen de que la llengua catalana estigui com està i que a les escoles i al carrer es parli més castellà que català. De veritat creuen que una llengua es restitueix en totes les vessants del seu ús social només perquè a l’escola es faci immersió lingüística quan al sortir de l’escola la immersió lingüística és en castellà? Tan necis són en Mas, en Junqueras i els seus bufons televisius?

    Josep Castany, Director de Catalunya Acció


  5. És o no és la llengua un dels valors més preuats de Catalunya?

    I doncs, que fem? què esperem? Fa més de 30 anys que esperem de veritat!

    El nostre comportament amb la llengua, o més ben dit, el comportament amb la llengua dels nostres dirigents i elits polítiques dels darrers 30 anys delaten la misèria nacional i humana que ens ha portat al fracàs més absolut, amb aquesta manera de fer estem condemnats a la inanició lingüística.

    De la manera com hem enfocat la llengua hem demostrat debilitat, falta de convenciment, por absoluta, manca de determinació, i tot això ens ha fet mesells i absolutament indignes. Despertem ja d’una vegada si de veritat volems ser nosaltres mateixos, o sigui, volem ser lliures, responsables i independents! La nostra llengua s’ho val!

    Tantes paraules buides com “estructures d’estat” i demés parafernàlies que ni Mas ni Junqueras practiquen. Trenquem la tonteria mental que ens tenalla. Reaccionem! Collons!

    Siguem insubmissos ara mateix! Insubmisos amb nosaltres els mateixos catalans, no ens excusem amb els castellans i els espanyols si som nosaltres els primers que actuem com a miserables colonitzadors!


  6. Entenc que hi ha dues qüestions. Una ateny les raons per les quals s’ha aprovat el decret i els efectes que tindrà (l’aplicació que se’n farà). En aquest primer punt, no puc estar més d’acord amb l’autora. L’altra és si realment és bo que hi hagi un decret així (l’aplicació que «se n’hauria de fer», per entendre’s). I jo penso que sí. Ja fa una colla d’anys que els joves «catalans de tota la vida» s’expressen en moltes de les seves creacions artístiques en anglès. Que la literatura vagi aquí a la saga de la música o el videoart, per posar dos exemples només, té més a veure amb com es dóna a conèixer la literatura catalana que no pas amb com es produeix. Que els joves emigrants comencin a emprar la llengua dels seus nous entorns (el francès, l’alemany, el danès, etc.) només és qüestió de temps. Els «nous catalans», per la seva banda, ja fa temps que enriqueixen la producció literària catalana amb els seus idiomes.

    Algú pot demanar-se si aquestes dues literatures, les d’emigrants i immigrants, són «autènticament catalanes». No sé què vol dir «autènticament», però que són catalanes no n’hi ha cap dubte. Un poeta català que tot just debuta en alemany em preguntava fa poc exactament això: si el que feia era literatura catalana. Tenia molt clar que no era alemanya. Si es fixava en els referents propis, veia que la majoria seguien sent catalans. Si es fixava en la llengua, s’adonava que emprava molt més els elements expressius de què el català està mancat que no pas els propis alemanys, cosa que «estrangeritzava» els seus textos a ulls germànics… Un altre amic, pintor, sempre havia estat reticent a considerar la seva pintura «catalana». Ara que treballa a Alemanya no en té cap dubte, i això que la seva tècnica està més influïda per pintors alemanys ara que mai.

    Si som capaços de considerar els «nous catalans» catalans, tampoc no ens ha d’escamnar considerar les seves produccions literàries catalanes. En resum, el que és una mala notícia no és per a mi l’aprovació del decret, sinó en tot cas l’ús que segurament se’n farà.

  7. Amiga plaguetera, estic totalment d’acord amb tu. Anam cap enrere en qüestions de llengua. I t’ho dic des de Mallorca on ens cal lluitar a les totes contra la persecució de la llengua catalana. Tot això són persecucions!!!! Descarades a les Illes Balears, encobertes a Catalunya. Però lluitarem més que mai per salvar els mots. No podem amollar ni un segon!!!!És tot el que tenim!!! Una abraçada forta. Biel Mesquida
  8. Carme tot això que dius és ben veritat, inclosa la miraculosa conversió d’en Duarte, però llavors em pregunto, què hi fas a CiU? No seria millor anar cap a opcions més clares i contundents nacionalment parlant que en un partit que minoritza la nostra llengua i que el seu cap no solament no diu ni piu sinó que a més va ser qui el va nomenar aquest conseller dues vegades seguides? Segur que la teva feina a CiU és mès efectiva que a fora?
  9. Mascarell ha posat al CONCA alguns amics socialistes dels que ja subvencionava des de l’ajuntament. Ha imposat l’Àlex Susanna (un altre com ell) de segon al Llull per fiscalitzar l’acció d’un poruc Villatoro. Ha modificat els Premis Nacionals per decret desvinculant els premis de la llengua pròpia i reduint el concepte de nacional al de resident. Ha obligat al Llull a incorporar la literatura castellana a París. Això per no parlar de la política de subvencions.
    En definitiva Mascarell ha continuat fent i sent allò que feia i era amb el PSC. Un socialista més d’aquests que fan passar l’anticatalanisme per universalisme i que en el fons consideren la cultura catalana com un signe de provincianisme.
    El problema no és Mascarell, que ha seguit fidel a les seves conviccions, tot i que no al seu partit.
    El problema és el govern i un president Mas acomplexat, ideològicament en mans de personatges que fa temps que li han pres el timó i va a la deriva.
  10. El Carles Duarte sempre ha estat un poll ressucitat, des que feia de secretari “palanganero” del Jordi Pujol. Tinc un parell d’anècdotes personals i divertides, en reunions de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que posen ben en evidència quina mena d’escolanet servil és. De fet, és ell qui s’ha carregat, en les darreres Nadales de la Fundació Carrulla, la línia de Països Catalans que hi va definir el benemèrit en Lluís Carulla, de bona memòria. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!