Frankfurt és la metàfora del desamor del Govern vers la llengua i cultura catalanes. El desamor d’un Govern a la cultura de la seva nació i la voluntat ideològica de desnaturalitzar-la.
A la Fira Internacional del Llibre més important de les que es fan , la literatura catalana deixarà de ser-ho, es presentarà al món bífida; serà literatura catalana la que s’escriu en castellà a Catalunya ,la dels 450 milions de parlants, serà també la de la llengua minoritzada culturalment, la relegada institucionalment pel Govern del país on ha nascut, viu i dóna forma i nervi.
Frankfurt és la concreció de l’ideari cultural de la "intelligenza" del socialisme català . L’any 1999 en Ferran Mascarell, avui Conseller de Cultura, escrigué al "Llibre Blanc de la cultura a Catalunya " : " el Govern de Catalunya portarà al seu acompliment el lema: Forma part de la cultura catalana tota cultura que es crea i es produeix a Catalunya. Caldrà ,doncs, partir de la superació del concepte segon el qual només és català allò que es pensa, s’expressa i es produeix en català" .
L’objectiu sociocultural del socialisme català coincideix amb el dels Governs valencià i balear : trencar el fil roig de la història comuna, destruir la realitat dels Paísos Catalans i substituir-la per l’espanyola.
Fa feredat que el Conseller de Cultura del Govern català digui, i ho corrabori el Ministre Montilla-candidat a ser President de la nació catalana, que la literatura en català tindrà un lloc preeminent a la Fira de Frankfurt "perquè és la que té més dificultats", no pas perquè la literatura en català és l’única que pot considerar-se literatura catalana.
Quin Govern hi hauria al món que ferís de mort la seva pròpia cultura ?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sabeu qui són també responsables en bona part de tot aquest desgavell de la Fira de Frankfurt? Doncs els mateixos escriptors catalans en llengua espanyola, per la seva cobdícia. M’explico: mai els escriptors catalans en llengua espanyola havien demanat ser considerats literatura catalana. Mai. No tenia cap sentit car ells estan ben representats dintre de la literatura espanyola. Des de fa dècades que existeixen moltíssimes col·leccions de llibres dedicades a la literatura catalana i la seva història, sempre en català, com no podia ser d’altra forma.
Però és clar, resulta que ara amb la Fira de Frankfurt hi ha publicitat, negoci i calerons a la vista, i els escriptors catalans en llengua espanyola, que no són beneits, doncs ara sí que diuen que ells "també" són literatura catalana, i reclamen la seva presència. Ves per on. No en tenen prou amb un mercat de 400 milions de persones que també volen arraconar encara més aquests molestos individus que llegeixen llibres en català. Aquesta actitud té un nom, o més d’un, i se’n diu tenir moltes penques, o tenir molta barra, o ser uns galtes, i d’altres qualificatius similars.
O alguna de les entitats de pes en defensa de la llengua (Omnium Cultural, Plataforma per la Llengua,…) munta una campanya de pressió com cal, o a Frankfurt farem el més gran dels ridículs: "Mira aquests catalans, sempre queixant-se de que la seva llengua està relegada i discriminada, i quan els hi dónes una oportunitat de presentarse al món, van i porten la llengua espanyola!"
Senzillament, patètic. Quina vergonya aliena que tinc!!
Abans d’altres consideracions, vull dir que jo soc partidari que a Frankfurt hi vagi tothom.
Tothom vol dir:
1- Els escriptors catalans en català.
2- Els escriptors en català d’arreu dels Països Catalans.
3- Els escriptors catalans en altres llengues (castellà, francès, anglès…)
4- Els escriptors forasters que han escrit sobre Catalunya i els PPCC.
5- Els escriptors d’arreu dels PPCC en altres llengues.
6- Els artistes catalans i d’arreu dels PPCC que no es serveixen de la llengua però fan llibres.
La raó de aquest desig és que jo visc a Barcelona de fer llibres en castellà, francès, anglès, holandès, italià…
A la feina parlem habitualment en català, però diariament també en castellà, francès, anglès, alemany, japonès i coreà.
És a dir, per una qüestió de garrofes, jo aniré a Frankfurt a vendre i a comprar el què pugui.
La industria catalana també és cultura catalana.
Però em repateja el fetge que des de les institucions que m’haurien d’ajudar es gastin els diners dels impostos que em cobren per a putejar la meva llengua materna.
No fóra en cap moment acceptable que hi hagués cap mena de paper que no estés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de presentació que no és fés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de proclama que no és fés també en català.
No fóra en cap moment acceptable que és fés cap mena de traducció que no és fés també al català.
No fóra en cap moment acceptable que és limités la cultura catalana a la feta a Catalunya.
Això implica: cartells, resums, webs, programes, rodes de premsa, dossiers, traductors…
Digueu-me malpensat, però m’imagino un munt de putades nacionalistes castellanoparlants.
Titols d’obres de teatre, ballets, peces musicals, plats de cuina, exposicions… només en castellà,
Conferenciants només en castellà amb traducció a l’anglès o a l’alemany.
Rodes de premsa amb respostes en castellà sense traducció al català.
Llistats en