No he furgat en l’incompliment de la promesa de la "paritat" del nou Govern (sé que cap partit català no el té assumit com un valor democràtic). Ara bé, el tractament que del tema féu ahir en roda de premsa el Sr. Carod, conseller de vicepresidència i portaveu ocasional del Govern, em semblà un menyspreu a la nostra intel·ligència i condició.
L’esquifit i testimonial nombre de dones al Govern fou despatxat amb un "és més fàcil quan es tracta d’un govern monocolor" del tot vergonyós, ja que vol dir que el nombre de dones depèn del nombre de cadires que poden deixar d’ocupar els homes, o que quan els càrrecs són pocs els han d’exercir homes perquè són els millors preparats, etc. ,etc. Els càrrecs de segon rang a la jerarquia de l’organigrama del Govern català presenten un paisatge encara més crepuscular, dels quinze nomenaments només dos han estat de dones. Davant de la realitat , amb un gest de magnaminitat (ànim gran) el conseller Carod, en nom del Govern (que si no fos "d’esquerres" seria masclista) informà a la societat catalana que "es procurarà avançar en la paritat" en el tercer rang jeràrquic de direccions generals i alts càrrecs. Gràcies, molt agraïdes, Conseller!. I ens diran també quants homes hi ha a les secretaries administratives o, potser, Sr. Conseller, tots els llocs són ocupats per dones i, ai,las! (com us agrada de dir) no s’ha pogut avançar en la paritat en sentit contrari ?.
Això sí, i ens ha reconfortat molt la notícia, la responsable de l’àrea d’esports és una dona i aquest fet, per a vós insòlit perquè evidentment l’esport és cosa d’homes, es convertirà heu dit en un "referent a Europa" i per què no,Sr.Conseller, també al món sencer.
Deplorable. I quan siguin coneguts tots els nomenaments dels alts càrrecs constatarem potser que ni tan sols les germanes poden arribar a ocupar els càrrecs que ocupen els germans. I podrem afirmar amb tristesa que fins i tot a les famílies polítiques hi ha discriminació per raó de gènere…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La culpa de la imparitat és dels 23 anys de govern de CiU. Com ho és el dia nublat i que les ones de la mar estiguin més enrabiades que ahir.
Personalment estic en contra de les quotes i les paritats per raó de sexe (o raça o qualsevol altra cosa). Qui prengui un càrrec que sigui per mèrits i si algú s’hi sent discriminat que ho denunciï que la llei és de la seva banda.
Ara bé, sobta veure que precissament qui n’ha fet bandera no ho compleix. I sospito que la raó és el matenir altra mena de quotes: familiars, favors, corrents polítics,….la qual cosa encara és pitjor ja que no assegura que la persona en qüestió hi sigui vàlida.
benvolguda carme laura: soc un company teu que potser recordaras, la ultima legislatura vaig ser vice-president del consell nacional de CDC i ex alcalde de montbrio. vaig llegir un article del quim monzo sobre participar en el govern de l,estat.ja comprenc que tu que ets independentista no hi estiguis d,acord, pero hi ha molts companys que som autonomistes o com el meu model de sempre confederal.
es per aixo el meu comentari, tu saps tan be com jo que una constant del catalanisme politic va ser participar en el govern de l,estat i ho va fer la lliga o sigui les dretes i l,esquerra republicana amb un govern d,esquerres amb diferents ministres i amb general varen fer bona feina. inclus nosaltres mateixos, CIU, va col-laborar amb els diferents governs amb un resultat molt positiu. ja vas veure que col-laborar sense ministres amb un govern de dretes a madrid ens va costar molt car, i aixi ho vaig dir al consell nacional on varem debatre aquest tema "a la curta o a la llarga el poble de catalunya, President, ens ho fara pagar. crec que es injust, molt injust, pero historicament ja habia pasat. jo crec que en duran te rao, es hora de que ens ho plantejem, sino estarem donant cops de cap a la pared inutilment.segur que es questio de "timming", pero seriosament ens hem de plantejar. no fem mes lamentacions i treiemnos complexes de sobra, ja veus el tripartir quans en te. m,agrada l,epica, tambe a la politica, dons plantem cara i a la lluita, recordes la frase, estimada Carme Laura? PER AVANÇAR CAL ARRISCAR, per Catalunya sempre. Una abraçada.
He sentit la grabació de l’Aznar i NO SÓC JO! Fora de perill, per tant. Moltes gràcies per tot.