Part dels grups i noms influents econòmicament i en formació d’opinió s’allunyen d’Artur Mas, temorencs del seu coratge i decisió i s’apropen obertament o amb dissimulació a Duran, que s’ha declarat bel·ligerant contra la independència i partidari acèrrim que CiU segueixi lligada al poder polític espanyol, en sigui el detentor el PSOE o el PP.
Davant de la decisió del President Mas de liderar el camí endegat, tots els indicis assenyalen que Duran ha programat el seu futur:
El president d’UDC, convençut que no serà cap de la llista electoral de CiU al Parlament a la propera legislatura, sap que l’única manera de seguir en primera línia política és la d’encapçalar la candidatura d’UDC. Tot el que declara Duran i les passes que dóna cada cop més agosarades certifiquen que la federació agonitza, es troba en fasse terminal.
CDC ha de formar a corre-cuita el seu candidat; Oriol Pujol que apuntava com a aspirant ben situat a succeir n’Artur Mas, en trobar-se en situació d’imputat en causa judicial, deixa, durant un temps la visibilitat de la primera línia política. En qalsevol cas, si Artur Mas es retira, CDC viurà un temps de desorientació que serà favorable a les aspiracions d’UDC.
Duran juga les seves cartes, les ha ensenyades i són de baralla espanyola.
Sigui quin sigui el resultat final del referèndum, CiU ja és història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
-Sap greu que les punyalades més doloroses sempre siguin dels companys.
-Oriol Pujol hauria de dimitir de tot i oblidar-se de fer carrera política.
-El President Mas no està cremat i pot, per tant, presentar-se a reelecció.
-El Sr. Oms és molt treballador i, afortunadament, la seva honorabilitat és fora de tota sospita: quan convingui, podria ser un bon candidat; de moment, podria ser “l’ aspirant ben situat” amb molta dignitat.
-Que la separació de UDC perjudicarà, és indiscutible. De tota manera, no solament és CiU, qui està en crisi; també ho estan d’altres partits. Això no és un consol -ja ho sé-, però és un indicatiu que cal fer una reflexió global en profunditat. Potser l’època exigeix d’altres mentalitats.
Tinc la impressió que molts d’ells, tot i no haver donat suport a en Vila d’Abadal a la direcció d’UDC, tindrien un comportament més patriòtic i menys tacticista que en Duran.
No vull ni imaginar-me que es convoqui un referèndum d’independència i el Duran faci campanya pel No en nom de CiU, amb els seus endollats votant en contra de tot. És inverossímil.
No hi ha sortida.
El millor pel país fóra que Duran desaparegués del mapa polític català. Sens dubte també seria el millor per als democratacristians catalans, deixant de banda els endolladets pel Duran. Com aconseguir-ho, que cadascú s’ho imagini. Aleshores es podria recompondre UDC i la federació sobre les bases originàries d’Unió i fer net d’aquesta ronya franquista que se n’ha apropiat.
Si no és així, evidentment la ruptura és inevitable, i benvinguda.
Deslliuraria Convergència del llastre de Duran.
Mas podria representar dignament el seu paper sense haver de4 patir les constants rectificacions de Duran que minen la seva imatge, i guanyar credibilitat en el seu paper de lideratge cap a l’ estat propi.
Duran es veuria les cares amb l’ electorat. Encara mai ha hagut de demanar vots…
D’ altra banda, Unió hauria de decidir qui el representa… si Duran, amb tot el seu pes espanyolista o una altra persona que des de la dreta formi part del projecte de construcció d’ un nou país, que ens és tan necessari.
Duran s’ hi juga molt. Si és perdedor aquí, a Madrid ja no els fa cap servei… Per això lluitarà amb totes les seves armes i el poder que ha obtingut durant aquests 30 anys… la llàstima és que des de dins d’ Unió no l’ hagin fet ja fóra !
(Perque… ha estat un somni, oi?)
Al meu blog vaig deixar escrites dues entrades tot just després de les eleccions del 25 de novembre de 2012 ereflexionant sobre el paper polític del senyor del qual parla.
Li facilito els enllaços pertinents per si vol fer-hi una ullada: http://sarrianenc.blogspot.com.es/2012/11/analisi-dels-resultats-electorals-25-n-i.html
http://sarrianenc.blogspot.com.es/2012/11/analisi-dels-resultats-electorals-del.html
Agraït.
Sarrianenc
Hola, en el meu blog ja he dit el que penso d’aquest personatge i de tot el seu entorn i no sé si vaig errat.