Coc Ràpid

Maria Coronel i Arana. Maria d’Àgreda. !602-!665.

No sortí mai d’Àgreda, nasqué al petit poble sorià, als peus del Moncayo, a les terres que conviuen amb el riu Queiés i les sis velles esglèsies; visqué fins als 15 anys amb els pares i germans a la casa familiar, casalot noble i pobre més semblant a una reclusió col·lectiva conventual que a una llar. La família Coronel i Arana era profundament i radical religiosa fins al punt que la mare convertí la casa en un convent, el pare entrà a l’orde franciscà i els germans es feren clergues quan Maria tenia 16 anys; tres monges concepcionistes hi foren cridades i acollides per a ensenyar a mare i germanes la rutina conventual.

L’any 1620, als 18 anys, Maria hi professà com a Maria de Jesús, als 25 fou nomenada abadessa del convent de la Immaculada Concepció i seguí éssent-ho fins  a la seva mort. Els seus embadalimnets místics, èxtasis i dura vida penitent atreguerent al convent gran nombre de novícies que feren necessari construir un nou monestir al 1633.  Mai no sortí Maria del convent, allí morí el 24 de maig de 1665, allí segueix el seu cos incorrupte.

Maria d’Àgreda hagués pogut ésser una de tantes monges desconegudes, una dona dl poble que no conegué altre món que el limitat per les parets del convent concepcionista, fou aquella nena que , influïda pel model de vida dels seus pares, als 8 anys féu un vot solemne de puresa. Hagués estat una dona  i en canvi la seva vida fou la d’una profeta, una política al servei de la causa de Felip IV, fou la suposada miraclera amb el poder de la bilocació que evangelitzà els indis jumans de Texas i Nou Mèxic, la jove monja de 18 anys que sense estudis redactà un tractat sobre “La redondez de la Tierra”, l’autora de “La mística ciudad de Dios” , la monja perseguida per la Inquisició.  El món sencer en una cel·la d’un pobre convent sorià del segle XVII.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!