Coc Ràpid

 El record subsisteix a les terres de Texas; els indis xumans veneren aquella “dama niña y hermosa del manto azul” que els evangelitzà i en enlairar-se el mant blau féu néixer la flor blava, el llobí que avui és l’emblema de l’estat americà. Era l’any 1622, milers d’indis acudiren als missioners franciscans demanant-los ésser batejats, una bella i jove dama de blau amb un crucifix a la mà els havia predicat la salvació. Els missioners atònits ho reportaren a la jerarquia de l’orde que informà del prodigi el rei Felip IV, enviaren un inspector a Nou Mèxic que en mostrar als indis retrats de monges concepcionistes aquells reconeixeren sor Maria de Jesús d’Àgreda com “la dama de blau”.

Maria no havia sortit del convent, afirmà als inquisidors que havia estat traslladada 500 vegades, entre els anys 1620 i 1623, a les terres del Rio Grande per àngels en un tron entre els núvols i ho confirmaren els 80.000 nou baptitzats. Maria tenia 18 anys quan des de la cel·la estant convertí al catolicisme un musulmà reclòs en la presó de Pamplona que mai no havia vist. La seva fama d’evangelitzadora pel fenòmen de la bilocació arribà arreu, la seva fama de santedat es nodrí a més per la seva vida de dures penitències, els seus èxtasis, levitacions i aparicions i el seu sorprenent coneixement de la vida, costums, llengües i cultura de les tribus indígenes que mai no pugué conèixer. La jove monja concepcionista fou investigada durant 15 anys pel Tribunal de la Inquisició pel fet de la bilocació però les proves de la seva tasca evangelitzadora eren prou fortes per a desestimar-ne la seva condemna. En una dona no era tan perillosa la bilocació com l’escriptura i serà la seva obra “La mística ciudad de Dios” la que durant anys serà inclosa a l’Índex.

(N. la imatge correspon a un frontal brodat per Maria d’Àgreda amb motius propis de les terres del Rio Grande)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!