Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
Dones a l’Índex. Maria d’Àgreda, consellera i confident de Felip IV (i4)
10 de juliol de 1643. El rei Felip IV, camí d’Aragó, visità l’abadessa del convent concepcionista del petit poble sorià d’Àgreda mogut per la fama de santedat d’aquella, la miraculosa evangelització de les terres de Nou Mèxic, les seves profecies i la seva defensa de la Immaculada Concepció i també per la necessitat de trobar alleujament diví pels mals del seu regne i ajut en les seves tribulacions. Els Àustries , com d’altres monarques, recorrien sovint a la profecia com un recurs polític i a la cort era habitual la presència de monges i clergues, no era un fet anòmal la recerca de consol, ajut i consell en persones amb fama de sàvia santedat.
Maria d’Àgreda escrigué quan el conegué “también estuve con el Rey, que me pareció muy gentil mozo y de buenas partes”, potser llavors li lliurà la còpia de la primera redacció de la “Mística Ciudad de Dios” o es comprometé a fer-ho. A partir d’aquella data tingué lloc una profunda amistat a través d’una correspondència epistolar durant 23 anys i que només acabà amb la mort de l’abadessa. Les 600 cartes conservades mostren el coneixement polític de Maria dels mals del regne, dels patiments del poble, de les relacions i tensions amb Portugal, Catalunya, França i la confiança del monarca en l’assessorament i consells d’aquella.
Aquell any ,1643, Olivares perd la confiança del rei i és Maria d’Àgreda la veritable consellera d’aquest : censura el nepotisme, la corrupció, el seu discurs apologètic és al servei de la corona i en compliment de la paraula de Déu, “No hay cosa que más me aflija que los amagos de discordia y de guerras civiles entre nosotros, porqué sé es lo que intenta nuestro común enemigo sembrar en esta corona para destruirnos y sería el más severo castigo de la diestra del Altísimo”. Amonesta el rei i li demana que regni amb virtut, justícia i pau i amb solidaritat ja que si els més débils són explotats pels rics -el que succeeix- es rebel·laran. Li aconsella que els assessors que té prop “sería mejor igualarlos a todos oyéndoles, de suerte que cada uno piense es el más allegado” . La seva veu és suposadament servil “el ser la menor de sus siervas y vasallas de Vuesa Majestad me acobarda para escribir” però li diu alhora que és la seva veu la que mana perquè li parla en nom de Déu. És ella la que influí decissivament en la caiguda d’Olivares, és sor Maria des de la cel·la la que aconsella sobre operacions militars i defensa dels territoris, assumptes econòmics i personals. La seva confiança en l’amistat del rei és completa, “Confio que no será revelado por su Majestad en ninguna circunstancia , incluso si la Inquisición pregunta por el libro”, el llibre era l’unica còpia existent de la “Mística Ciudad de Dios”.
La correspondencia fou confidencial, la resposta és escrita en la mateixa carta rebuda, així ho volgué el rei.
Maria Coronel y Arana, des dels 18 anys Sor Maria de Jesús, mai no sortí d’Àgreda. Mística, política, evangelitzadora, defensora del dogma de la Immaculada Concepció i de la causa política de la monarquia espanyola. Processada per la Inquisició. 20 anys després de la seva mort s’ìnicià el procés de beatificació que no proseguí. El seu cos incorrupte és a Àgreda. Nasqué el 2 d’abril de 1602 a Àgreda, morí a Àgreda el 24 de maig de 1665.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífic resum biogràfic. Cada cop que vaig a Sòria -no hi tinc cap parent, però m’encanta-, veig la escultura d’aquesta dona a la façana de l’Ajuntament, però no en coneixia tot això que expliques tan bé. La propera vegada miraré de parar a Àgreda; trobo que s’ho val.