Anne Askew trencà totes les lleis que regulaven al segle XVI la vida d’una dona. Dona jove, separada del marit i dels fills per pròpia voluntat, es reconeix amb el seu cognom de soltera Askew, viatja sola, dirigeix la seva vida, profundament cristiana es converteix en reformadora protestant i és a Londres on participa activament als debats sobre qüestions de fe adquirint gran fama de predicadora dins i fora de la cort del rei Enric. Els consellers i eclesiàstics cerquen i persegueixen els “reformistes”, l’amistat d’Anne amb Caterina Karr i les dames del seu entorn perjudiquen aquella.
Anne és molt jove, els seus 24 anys no li són un escut contra la suspita i la denúncia. Per dos cops és empresonada i interrogada, al març de 1545 i al juny de 1546. Ella mateixa escriu les dues “Examinations”, transformant-les en una autobiografia espiritual, un diàleg dramàtic amb els inquisidors i el relat en primera persona de la història político-religiosa del Londres de la primera meitat del segle XVI. Mai no comfessa el que no ha dit mai, no delata d’altres reforrmistes, mai no es retracta d’allò que creu fermament. De la primera “Examinatio” surt lliure, de la segona, interrogada per dotze jutges a la presó de Newgate, surt encadenada cap a la Torre de Londres, on és torturada cruelment, dislocats els ossos, i condemnada per heretge a morir a la foguera : ha negat la transubstanciació del vi i el pa amb el cos de Crist. Mai una dona no havia estat empresonada a la Torre ni sotmesa a la tortura a ella infligida.
Anne Askew no deixà d’ésser poeta, a la presó de Newgate escriu i canta una balada que fou impressa com ” La balada que Anne Askew composà i cantàva quan era a Newgate”, ella és “el cavaller armat”, el món “el camp de batalla”, la fe és la seva força :
Like as the armed knight / Appointed to the field, / With this world will I fight / And Faith shall be my shield …
El 16 de juliol de 1546 Anne és duta a la foguera, el seu cos dislocat és el d’una nina de drap, hi arriba en una cadira, és lligada amb una cadena de ferro a l’estaca, abans d’encendre els troncs un emissari del rei li ofereix que es retracti a canvi de salvar la vida, s’hi nega, les flames s’enlairen i el cos recobert de pólvora s’incendia a l’instant. Anne Askew, la jove màrtir protestant, ha mort però la seva veu no és silenciada. Uns comerciants alemanys testimonis de la mort duen a Alemanya els escrits d’Anne per encàrrec de John Bale, protestant reformista fugit de Londres, que els publica l’any 1546 i 1547 i anys més tard, al 1563 el martiròleg Fox els edita de nou.
La veu d’Anne Askew seguí viva i també el relat del seu martiri malgrat haver estat inclosa en la relació d’autors prohibits per l’Església Catòlica. Fou dona lliure, poeta, predicadora, cristiana fervent,lleial als seus companys i també al rei Enric VIII a qui exonerà de tota culpa en la seva condemna.
Anne Askew, 1521-1546.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!