Coc Ràpid

Benvolguda Carme Laura,
Entenc que els convergents estigueu empipats: fa ràbia guanyar i haver de quedar-se a l’oposició. Penso que, en el teu cas, eres sincera i desitjaves el pacte nacionalista CiU-Erc, perquè creies que la reconciliació i el pacte en si podien fer tirar endavant el país. A mi, com a votant d’ERC, tampoc no m’acaba d’agradar el tripartit: penso, el bé més gran per al creixement d’ERC era anar a l’oposició, tot forçant la sociovergència.
Precisamen, perquè penso que la teua actitud és sincera, de les poques sinceres que hi ha al teu partit, tens la "responsabilitat" de fomentar l’autocrítica. La culpa no sempre la tenen els altres. O no sempre la tenen tota els altres. L’actitud que heu mantingut i manteniu impossibilita qualsevol entesa nacionalista. Tracteu ERc com un apèndix, com una ovella negra de la "família": els odieu però són vostres…I catalunya avançarà en la mesura en què CiU no capitalize, com vol capitalitzar, el nacionalisme en exclusiva: hem de sumar dues sensibilitats, no heu d’intentar absorvir i subordinar ERC. Voleu que ERC siga com IC per al PSC. I això és un suïcidi per als republicans, i fan ben fet de no voler entrar en el joc.
Per què us empipeu pel fet que ERC no us ha donat suport? La vostra primera opció era pactar amb el PSC. I el PSC no us ha donat suport. EMPIPEU-VOS amb el PSC! A nosaltres no ens volíeu (potser tu sím però els teus no). Qina responsabilitat teníem de fer president Mas, quan Mas no ens volia…i no diguem el Duran… Criticàveu ERC perquè no es definia en campanya…tot insinuant que el tripartit a estava fet. Molt bé, ERC no su vosaltres: feu autocrítica, vosaltres no vau definir-vos tampoc en campanya, perquè la sociovergència ja estava feta… Feu manifestacions contra el cínic més cínic que hi ha hagut en política espanyola: Zapatero. Us ha traït i vesseu la vostra ràbia sobre ERC… Em smebla molt bé, però continueu tallant els ponts de diàleg: unidireccionalment.