La dona treballadora que ahir veia era l’africana que camina descalça kilòmetres per la terra seca per a omplir les galledes d’aigua.
Veia la nena índia cuinant l’escàs aliment en la vella cassola sobre les brases de la llenya cremada.
Veia les dones valentes que ensenyen llurs filles a llegir i escriure perquè els homes les han tancades les portes del saber.
Veia nenes, noies, dones treballant com esclaves sense esperança.
Veia dones en temps de guerres mantenint cases, camps i família amb les ferides obertes.
Veia dones d’ahir i avui que mai no han deixat de treballar, dones de totes les edats, terres, colors i religions que ens han tramès el que sabem, dones que malgrat ésser supervivents no han deixat de somriure i creure.
Ahir fou el seu dia, ho és avui, ho serà demà i tots els meus dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!