Carles Bassaganya i Serra

Aquest dissabte passat vaig tenir la responsabilitat i el goig, de ser el pregoner de la Festa Major de Masdenverge, al Montsià. Ha estat un nou contrast de tradicions, entre una persona de l’anomenada “catalunya vella” respecte l’entorn i visió de la Catalunya nova. O sigui, banda municipal, pubilles i reina de la festa major vestides de núvies, sopar de festa major, un alta protocol·lització dels actes, bous… M’ha agradat molt viure amb intensitat aquesta diada de Festa Major, l’hospitalitat que he rebut i em prometo tornar-hi algun dia per viure-la des d’una òptica més ciutadana i propera. Per tant, adjunto el pregó, el tercer de la meva vida. Tota una experiència. //// segueix////

Autoritats, veïnes, veïns,  visitants i amics,

L’estiu és temps de Festes Majors a tot Catalunya. A la societat tradicional, el cicle agrari, normalment “batejat”, és a dir, combinat amb el santoral,  imposava el seu ritme al calendari, i era el moment de reservar uns dies per a combinar el culte als sants patrons de la població amb el lleure i la diversió. Això és la festa major. Amb aquest referent religiós, més o menys esvaït, i sobretot com a parèntesi lúdic, s’ha perpetuat al llarg de les generacions, s’ha barrejat entre la continuïtat de les tradicions més arrelades, i la renovació o introducció de nou elements ja sigui exigit per canvis de forma de vida, o mentalitats.. Això és festa major. Òbviament les comunicacions, permeten l’assistència d’un bon nombre de visitants i de fills del poble, que han trobat la seva forma de vida a d’altres indrets, però que no renuncien als lligams amb el poble on van néixer i on queden familiars, amistats i el paisatge de la seva infància. Retrobar aquesta gent, per aquest dies, això és Festa Major. Com també és festa major, trobar, segons diccionari, algú que pregoni als quatre vents un fet o esdeveniment, el de fer una crida, això vol dir trobar o encarregar a una persona que faci de pregoner. Això és festa major, i aquí, és on l’alcalde, el consistori, han fallat, on han errat, on s’han equivocat. S’han equivocat amb el pregoner, fet pel qual estic més que complagut i content. Ja que els avanço que no els podré parlar de les virtuts del poble, perquè aquesta és la segona vegada que hi estic. També els he de confessar que no conec massa a la seva gent, de fet a tots vostès, perquè sóc jo també d’un poble, una mica més gran, d’uns 4000 habitants, del qual vaig tenir el goig de ser alcalde durant 8 anys, però com el deia no puc conèixer massa a la gent, als costums, a posar-me a criticar a un o altre, que si el programa de festa major és més o menys maco… el motiu… perquè sóc de fora, i sobretot perquè visc a 289 quilòmetres d’aquí, al Pirineu, per tant, amb l’alcalde li faré un flac favor per fer de pregoner. 

Sí que és veritat que per la meva condició de Director General d’administració local, o sigui la part de la Generalitat que es dedica a treballar i ajudar als alcaldes i consell comarcals del país, per aquesta banda, puc tenir una certa “canxa”. Ja que en aquests quasi dos anys de director general, ja m’he entrevistat, i quant dic entrevistat vull dir assentat (no entaulat) amb més de 300 alcaldes. Dic això d’entaulat perquè a vegades algú es pensa que si no és amb un bon dinar, un bon àpat, no en podrem treure res, d’aquests de la Generalitat, i com veieu per la meva condició de pes, o no n’accepto gaires o realment dec estar a règim. Doncs bé,  si un pregó a part de desitjar una bona festa ha de servir per donar algun missatge, és per aquesta banda, on si em permeten els robaré cinc minuts.

Per intentar demostrar que l’ajuntament s’ha equivocat el mínim per escollir-me com a pregoner, deixeu-me quedar bé. Us agraeixo, de nou, i sincerament, l’oferiment que m’heu fet de pronunciar el Pregó de la Festa Major d’enguany. És amb il·lusió i esperança que, des de la Direcció General d’Administració Local i, en general, des del Departament de Governació de la Generalitat, treballem per un país, socialment just i nacionalment ple, al servei del conjunt de la seva ciutadania. Una tasca que val la pena, i a la qual ens sentim convocats des de la nostra aposta radicalment democràtica i catalanista, moderna i oberta, capaç d’engrescar a tota la nostra societat, als catalans des de fa moltes generacions i als que han vingut i venen a Catalunya amb l’objectiu de trobar unes condicions adequades per compensar el seu esforç i benestar. És un repte que tenim, i que hem de respondre adequadament, amb el suport d’una societat civil impregnada, d’una cultura cívica i amb un esforç i treball de tots i cadascun dels ajuntaments del país, dels 946 ajuntaments.

 Però tornem a la Festa! De veritat que m’ha afalagat poder venir a fer de pregoner a aquesta població de les Terres de l’Ebre…. Jo sóc fill de la Catalunya Vella, del Ripollès, i m’agrada integrar-me de primera ma, en les celebracions d’altres parts de Catalunya I copsar personalment la rica diversitat de tradicions i costums que caracteritza el nostre país, per sobre de visions tòpiques i estereotipades. Estic convençut que els catalans de les diverses parts del país ens hem de conèixer millor els uns als altres, i que compartir celebracions com són les nostres Festes Majors, és una de les millors maneres d’aconseguir-ho…

 Les Terres de l’Ebre,  amb la seva llarga història, amb ressons de Reconquesta, templers, invasió napoleònica, guerres carlines… i també amb la seva condició de frontissa catalana entre el Principat, les terres valencianes de dellà la Sènia i les del Baix Aragó, tenen una caracterització pròpia, que no per coneguda, ha de ser menys explicitada; de fet, la propera instauració d’una nova divisió territorial a Catalunya, basada en les vegueries, d’acord amb les previsions estatutàries des del catalanisme polític, i amb la voluntat que els conseller de governació, el d’abans Joan Puigcercós, i el d’ara, en Jordi Ausàs, que encara no fa quinze dies va tornar a expressar-ho com a compromís en un xerrada a la cambra de comerç de Tortosa, farà de les Terres de l’Ebre, dins l’esquema administratiu de la Generalitat, una de les peces més individualitzades del conjunt territorial de Catalunya.

Des del Govern de la Generalitat i concretament des de la Direcció General d’Administració Local i des del Departament de Governació hi ha una idea clara, crec, del que és l’equilibri territorial de Catalunya i del tractament equitatiu que cal mantenir envers totes les comarques i tots els municipis del país. Amb aquesta idea s’avança en el projecte de definir un nou model català d’organització territorial i de règim local adequat a la nostra realitat geogràfica, econòmica i demogràfica, producte del diàleg i de l’entesa: institucionalització de les vegueries, redefinició del paper de les comarques, revitalització dels nostres municipis d’acord amb la tradició del municipalisme democràtic català i de les exigències dels temps actuals…

L’equilibri entre zones rurals i urbanes, entre municipis grans i petits, i entre els diferents àmbits geogràfics de Catalunya – de l’Alt Pirineu a les Terres de l’Ebre, de l’aglomeració metropolitana a les terres de Ponent, sense oblidar les comarques de Girona, de la Catalunya central i del Camp de Tarragona –és, per sobre de declaracions retòriques, una preocupació constant del Govern de la Generalitat. No mancaran ni la claredat de l’objectiu ni l’esforç per aconseguir-ho, en el marc de la simbiosi necessària entre les iniciatives de la societat civil i del rol i paper de les administracions públiques, mogudes per un esperit de democràcia i de progrés.

Per tant, és obvi que si la divisió territorial ha de canviar, les Festes Majors han evolucionat. Però hi ha una cosa que no ha canviat i que caracteritza les 946 festes majors, que com a mínim té el país, això és la dimensió de retrobament que han adquirit. I, per sobre de tot, d’autoidentificació amb la propia comunitat local, espai de relacions directes i immediates, dels afanys de cada dia i també de la convivència més propera, de la solidaritat més quotidiana i dels lligams personals més estrets.  L’individu, la persona, no és una realitat aïllada, i el que l’individualitza i defineix és, precisament, la seva herència cultural, el seu arrelament, la seva pertinença a una comunitat amb uns determinats valors compartits, no en sentit d’immobilisme paralitzant, sinó com a vector de progrés i de projecció cap a un futur capaç d’il·lusionar. Per avançar, normalment tota persona, tota col·lectivitat, és indispensable o si més no important, mantenir el seu arrelament i els seus referents locals…

I, per cert, si alguna cosa cohesiona i afavoreix la consciència de comunitat i les relacions socials informals dins la col·lectivitat local, és precisament la Festa, que conté, degudament barrejats, elements de tradició i elements de renovació. Per això, apart de la tasca recopiladora dels folkloristes, molts etnòlegs o antropòlegs culturals, quan han volgut estudiar la cultura popular, han prestat una atenció molt especial als aspectes lúdics, i a la festa en ella mateixa. Romiatges, balls tradicionals al costat de música moderna, cristal·litzen en una combinació de tradició i modernitat – la Festa evoluciona, i tant! – que no deixa de ser un símbol del que és la vida de cada població al llarg de l’any. La Festa reforça el sentiment de pertinença a una comunitat local i afavoreix la solidaritat interna de la població i la seva convivència. Llegim a un llibret publicat fa més de vint anys, “Les festes populars” de Joan Prat i Jesús Contreras, que el mot “festa”, com a sinònim de diversió, lleure i folgança és un terme antic en català, que comença a emprar-se en el segle XIII o XIV, com en d’altres llengües neollatines, i que la festa inclou i abraça un ventall amplíssim d’actuacions, comportaments i actituds que van de l’individual al col·lectiu, per una banda, i del que és idiosincràtic al que és general, per altra.

Res, que no vull que aquest pregó es faci massa feixuc, que la festa ha de començar. Espero que no s’hagin pensat gaire, allò que deia al principi, que l’alcalde i consistori, s’han equivocat massa a escollir el pregoner. I si cal ja demano disculpes a l’avançada.

Que disfruteu de debò,  tothom… veïns i visitants, joves i grans

M’agradaria que m’acompanyéssiu amb els tres darrers visques…

Visca Catalunya!!!!

Visca Masdenverge!!!!

Visca la FESTA MAJOR!!!!.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!