Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
Nova casa de la vila de Sant Esteve de Palautordera i el cotxe del President Benach
Aquest diumenge vaig assistir a l’acte d’inauguració, que conjuntament amb l’alcalde, es va fer per celebrar la inauguració de l’esperada remodelació de l’edifici de l’Ajuntament de Sant Esteve, que té uns 2.300 habitants i que es troba a la subcomarca del Baix Montseny, al Vallès Oriental. Abans de la remodelació, per accedir a l’ajuntament, que era a la primera i segona planta, no hi havia ascensor, era un espai minúscul i bastant rònec. Per mi, tenir un edifici consistorial en condicions, és uns sinònim de normalitat democràtica, de maduresa democràtica… però també és una necessitat tant des d’un punt de vista institucional; com d’organització i ser més eficient en la feina. La rehabilitació de l’edifici que va tenir un cost d’uns 500 mil euros no tenia ni de bon tros luxes asiàtics. És curiós perquè bona part del parlament de l’alcalde se’l va passar “justificant” el perquè l’equip de govern i tot el consistori havien decidit fer l’obra, i que per davant de tot, s’havia descartat fer un edifici de nova planta a una altra part del municipi. A mi em sobte moltíssim aquesta suposada visió rància, de catalogar qualsevol despesa que faci l’administració subjecte a ser posada en dubte i sobretot catalogar-la de cert caprici. ////segueix////
En aquest temps com a Director general d’administració local he tingut la sort d’inaugurar uns quants ajuntaments, Sant Martí de Tous, La Febró, La Jonquera, Cabó, Sant Esteve, així com visitar-ne bastants, tant ara, com els dos mandats que vaig ser alcalde; i si una cosa pot definir la gran majoria d’edificis consistorials és la sobrietat, funcionalitat i utilitat de la casa de la vila. Crec que no hi ha dubtes a aquesta alçades que una administració com la local que gestiona més d’un 13% de la despesa pública del país, ha de poder tenir una “seu central” on els seu treballadors puguin desenvolupar les seves funcions, amb la comoditat i eficiència que els ciutadans exigim. I l’altra part és la vessant institucional i de representació. Crec que és bastant immadur demanar que la casa de la vila, amb el què el mateix llenguatge indica, tingui, ha de tenir, uns mínims perquè la dignificació de la institució quedi almenys salvada. I aquí és on enganxo amb el famós cotxe del president del Parlament. Crec que el propis catalans tinguem unes ànsies tant espectaculars per autodestruir les nostres institucions, posant en dubte que la segona autoritat del país, el president del parlament, no pugui anar amb un vehicle institucional equipat tal com toca, ho trobo senzillament malaltís, i em reforça la sensació que el quintacolumnisme a Catalunya és molt i molt important. Puc pensar que era inoportú que ara es fes públic això, però penso que tothom sap el què juga l’abc ( que és qui ho va iniciar) i la vanguardia (qui ho va secundar amb virulència). No puc entendre com aquesta setmana mateix, el diputat Oriol Pujol de CiU, s’abonava a l’hemorràgia de falsa austeritat demanant que l’aperitiu de la diada fos menor, o que… em sap greu que alguns nacionalistes juguin a fer el joc. Hagués preferit que el President Benach, expliqués els canvis que ha fet en el cotxe i que ho fes ràpid, així com amb la resta de flota institucional de tots, tots, els grups polítics del parlament, amb el component estalvi que comporta a la cambra, i que allà mateix digués que naturalment no canviaria ni treuria res del seu cotxe. Suposo que el cainisme del conseller Saura i d’altres, ha estat molt fort. El meu respecte a les institucions del país, per sobre de qui n’ostenti la representació en cada moment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!