Carles Bassaganya i Serra

Tot ha estat molt ràpid. El dilluns, el President i Secretari general d’esquerra, em proposaven la responsabilitat de secretari d’organització i per tant, membre de l’executiva nacional. Dissabte era referendat al Consell Nacional de Perpinyà. Pel mig, el termini de 48 hores per decidir què feia i sobretot valorar la combinació d’hores i feina que això em suposa, per acabar dient al vespre del dimecres que sí.

En Jaume Sitjà, fins llavors secretari d’organització, havia decidit fa temps plantejar un canvi, a rel de la càrrega de feina i aspectes personals que havia de suportar en aquests moments. Per mi, en Jaume és i serà un referent de la feina ben feta, els vuit anys que va gestionar la federació regional de Girona, va ser una demostració de com articular el partit i permetre fer el creixement i la implantació amb la lògica de “mastegar i pair”. ////segueix////

El meu compromís amb la feina actual a la direcció general i el departament continua. Això no treu, que la intensitat d’una i altra tasca em comportarà més exigència i segurament alguna complicació alhora de congeniar-ho. De fet, m’he compromès amb el president i secretari general del partit per un període d’un any, després d’aquest temps valorarem la possibilitat d’allargar el compromís, o no;  que per aclarir-ho aquí, no és remunerat econòmicament. El compromís fa una mica de vertigen, pel fet d’ocupar la secretaria d’organització,  que per si sola té una important càrrega, i amb una alta dosi de musculatura pel partit, no és una secretaria qualsevol. Formar part de l’executiva nacional del partit, de l’històric partit d’ERC em fa sentir orgullós, honorat i amb una alta responsabilitat. Per tant, abans d’acceptar la proposta ho he mesurat amb el poc temps que he tingut, i m’hagués agradat comentar-ho amb algú més, per no ha estat impossible. De fet, només ho vaig poder “piular” al Twitter i vaig comprovar com alguns mitjans a mig matí ja ho recollien (elripollès.info, el9nou), una demostració de com aquests mitjans permeten una interrelació directe (el ripollèsdigital).

Per tant, i perquè en quedi constància, continuaré amb la feina a la DGAL i també amb els companys i companyes de la comarcal del Ripollès, lloc on la feina que vam iniciar comença a donar resultats i rodatge… i sobretot i evidentment continuaré vivint a Sant Joan, “lluny de tot arreu però a la vora de tot”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!