Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
L?espanyolització d?Unió Democràtica de Catalunya en el seu 24 Congrés Nacional
Aquest cap de setmana ha arribat un nou congrés, que quasi tanca el procés iniciat abans d?estiu de tots els partits catalans per celebrar els respectius congressos. El d?Unió, que portava com a eslògan ?valors sòlids, valors de futur?, ha deparat relatives sorpreses pel què fa a cares que lideraran la governança de l?històric partit, però sí alguna novetat de contingut o precisament de no contingut. A través de vies informals i també formals, he pogut llegir la ponència estratègica que ha aprovat el congrés i he quedat atònit al veure com en un passatge, de fet el capítol, s?anunciava com “la nació catalana en l’Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística”, tot una síntesi de declaració d?intencions. Tinc amics i coneguts d?Unió, alguns d?ells s?identifiquen com a independentistes, i encara no entenc com han pogut aprovar una ponència, l?estratègica, on en el fons es nega la dominació econòmica i política a la nostra nació i on s?entossudeix amb el posicionament de governar Espanya, per permeabilitzar de la bonhomia catalana i continuant fent pedagogia catalana des d?Espanya, convencent-los que no som tant males persones. Ai carai!!! ////segueix////
A mi em sap greu, perquè sempre he estat dels que he cregut que independentment d?altres vectors o qüestions, el dia que es pugui plantejar la independència del país, haurem de sumar, i sumar molt, totes i tots els que ho tenim clar. I aquí és on insisteixo, que hi ha una part de persones pròximes i afiliades a Unió que ho tenen clar, i per tant, sempre amb aquest aspecte, i no amb gaire més, els he considerat com a futuribles i possibles aliats. De fet, les joventuts d?unió llueixen l?estelada i en els seus actes ho fan de forma desacomplexada. També Unió aporta l?empremta religiosa pública al sistema de partits, i en molts països el sentiment religiós, en aquest catòlic, ha estat el fil conductor per la seva construcció nacional, per exemple Polònia o fins i tot el País Basc o Irlanda. Naturalment en el cas de la nostra jerarquia religiosa, la de Catalunya, és impossible imaginar-se aquesta via per construir gaire res, sobretot per la supeditació als plantejaments espanyolistes de bona part de la governança religiosa del país. Però tornant al congrés d?unió, és increïble com es descriu, en el fons, la nul?la possibilitat de no enrabiar al colonitzador espanyol, per una suposada sentència desfavorable del tribunal constitucional sobre l?estatut, defensant la no radicalitat i la centralitat. O que en el fons no es veu clar el pas ?sobiranista?, que a través de la Casa gran del catalanisme està impulsant en Mas (de les poques coses lloables en aquest terreny que està fent!!!) per fer un suposat front a favor del dret explícit d?autodeterminació. Doncs entre això, i les declaracions d?en Duran i Lleida sobre l?entrada al govern espanyol i la seva preferència, natural, a què hi hagués hagut un pacte PSC-CiU, abans que a tota costa Esquerra pogués tenir la clau de la governabilitat, sembla cada dia més que Unió oblidi els seus antecedents republicans dels anys trenta, això sí amb l?accent cristià que també tenien, per anar cada dia més cap a situacions de marca blanca o substitutiu d?un partit popular a la navarresa. I mira que no són temps massa favorables per aquestes ?joint ventures? polítiques!!! Per tant, no vull pensar que Unió, on sempre hi havia detectat i conegut gent convençuda de l?objectiu final del país, ara entengui que el què cal és regenerar Espanya perquè Catalunya hi estigui còmode. Això, malauradament, ja ho fan uns altres, amb el resultat conegut pel país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No podem esperar res més nacionalment parlant, d’un partit que té un dirigent des de fa 21 anys, que repeteix dia si dia també (i més 1 i de 2 cops per dia) que vol ser “ministro a madrit”.