Carles Bassaganya i Serra

Ahir vaig visitar el Priorat. Marçà i Bellmunt. Em solidaritzo amb tots aquells territoris on costa aguantar la població, i que lluiten any rere any per intentar generar activitat en el mateix. De fet, hi vaig anar com a prèvia del tancament de les set jornades informatives per presentar la propera convocatòria de fons europeu de desenvolupament regional (feder) de Catalunya, que hem fet avui a Tarragona. A més, ho he visitat amb l’enveja de veure una nova iniciativa, on han recuperat el patrimoni miner i industrial i en treuen un profit més que evident. Que lluny ens queda al Ripollès!!! i com de bé que hagués estat la mateixa empenta a Ogassa, un dels fets transcendentals de la revolució industrial catalana i motiu de l’arribada del tren a Ripoll, Sant Joan… Per tant, he pogut constatar amb l’alcaldessa i equip municipal, així com amb el delegat del departament a Tarragona, en Francesc Tarragona, la feina feta amb els recursos que la Direcció general gestiona. ////segueix////

El Museu de les mines de Bellmunt del Priorat es troba situat a l’antic complex industrial de la Mina Eugènia i a l’interior de la mateixa mina. D’aquesta manera el museu mostra i explica la importància de la mineria de plom a la comarca del Priorat durant molts i molts anys. De fet, en una zona de pocs quilòmetre quadrats hi ha un cens d’una trentena de mines o antigues extraccions de plom. La crisi del sector de l’aplicació del plom i el tancament de les explotacions, tingueren greus conseqüències demogràfiques, ja que a diferència d’altres zones mineres d’extinció més contemporànies, no hi hagué cap tipus d’intent de reconversió econòmica. L’explotació tanca definitivament als anys 70 i Bellmunt ha passat, en els darrers 50 anys, de 1000 habitants, a poc més de 300 d’ara. A mitjans dels anys 80 l’ajuntament aconsegueix a través del procediment de subhasta, comprar les mines i també una basta àrea al voltant.  Amb l’esforç del Departament nostre, clau i bàsicament a través del fons Feder i el mateix PUOSC ( la suma, uns 600 mil euros), així com el d’altres departaments de la Generalitat els ha permès fer visitables 700 metres de galeries de la mina Eugènia per a visites guiades, així com l’antic taller mecànic de la mina que fa de recepció i exposició permanent; una reproducció d’un castellet d’extracció d’un pou; l’antiga fusteria com a sala d’àudio visuals i el rentador de lingots de plom i la foneria com a sala polivalent.

Aquest impuls, liderat per l’ajuntament els ha permès posar en valor el rovellat patrimoni miner, incidint en la dinamització de la població i de l’economia local. Aquest any passat han arribat a les 12.000 visites pagant entrada i el museu sosté directament les nòmines d’una persona a jornada complerta i a dues a temps parcial. A més, la rehabilitació de l’espai ha permès a l’ajuntament aconseguir una inversió privada a les antigues oficines i casa del director que comportarà que es faci un hotel lligat amb les mines de Bellmunt. Heus aquí una demostració de com fent feina de formiga es pot desenvolupar local i territorialment el país. Val la pena que hi aneu!!! Les mines de plom són segures!!! no són com les de carbó o hulla, i és tota una experiència caminar pels 50 metres de desnivell del primer nivell o galeria de les mines de les 14 plantes que existeixen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!