Carles Bassaganya i Serra

Aquest dimecres al Parlament de Catalunya es va aprovar una llei de marcat contingut polític, de radicalitat democràtica, que crec serà cabdal per la millora del benestar dels ciutadans de Catalunya en els propers anys: la llei de consultes per via de referèndum. La proposta de llei va ser feta pel Departament de Governació, i el legislador l?ha matisada fins a la seva aprovació, amb l?objectiu de regular aquest instrument de participació, que serveix per determinar, per saber, la voluntat de la ciutadania. No cal dir, que l?objectiu que pretén la Llei de consultes coincideix intensa i plenament amb l?objectiu d?Esquerra, de poder exercir el dret a decidir, utilitzant el marc jurídic existent, per tal de fer possible construir, abans de tenir la majoria política independentista a les institucions, l?eina legal que permeti convocar qualsevol referèndum. Tot i així, la llei de consultes servirà tant perquè el Govern de la Generalitat, els ajuntaments i la ciutadania disposin d?una eina que doni cobertura per a la celebració de referèndums de qualsevol matèria, una bona manera per allunyar la distància entre els representants polítics i la ciutadania i combatre clarament la repetida desafecció. ////seguiu////

El veto de l?estat, de voler decidir si una determinada pregunta es pot fer o no, a l?empara de la mateixa constitució espanyola, i que s?ha garantit a través de l?autorització prèvia, serà clarament evidenciat en clau política, de visió poc democràtica… per part de la democràcia espanyola, i en el fons, situant el conflicte amb la legitimat entre una i altra nació. ?Per què una altre pot decidir per tu, que no demanis a la teva gent què opina??. La llei aprovada, aporta la força política necessària per demostrar que la decisió de l?estat de no permetre, de prohibir, un referèndum (qualsevol), és una qüestió política i no jurídica, que no es podrà aturar. Els precedents d?autodeterminació seguint processos per la via legal a les darreres dècades a Europa, alguns encara no fa tres anys, han comptat amb l?oposició dels seus antics governs estatals. Però en tots aquests processos es fa evident la necessitat de plantejar el dret a decidir tenint en compte l?aval internacional i d?una lògica massa crítica social.

Autodeterminació ara. Seria enganyar-nos, i no ens podem permetre vilipendiar més les il·lusions de milers de persones. Ho dic, perquè no ens podem i hem de creure que el procés d?autodeterminació sigui aviat. Serà llarg, està siguent llarg, i cal construir eines jurídiques amb el màxim rigor possible per legitimar-nos políticament i no deslegitimar-nos per raons de forma davant instàncies internacionals, que són les que al final del procés permetran el nostre reconeixement com un estat independent. Desenvolupar l?article 122 de l?estatut, estirant el xiclet al màxim, però de forma acadèmica, no recurrible, és utilitzar de forma intel·ligent les escletxes que té el marc jurídic espanyol.

Per finalitzar, una breu reflexió que ja he fet alguna vegada sobre els referèndums com una forma que la nostra democràcia guanyi qualitat, i més directe participació dels ciutadans. La democràcia espanyola, i per extensió la catalana, no s?ha prodigat en consultar o fer participar a la població, ni amb processos de consulta impulsats per la ciutadania ni per la mateixa administració, situació a anys llum de democràcies més madures d?Europa o del món. La barreja entre aspectes de participació ciutadana, com poden ser enquestes, audiències públiques, com a forma de democràcia participativa on els ciutadans no decideixen… Aquestes manifestacions de democràcia participativa, són clarament complementàries de la democràcia representativa (eleccions) i de l?instrument de democràcia directa (referèndums). Per aquest motiu, el país s?ha dotat d?una nova eina de radicalitat democràtica, poder fer referèndums. Això és el què farà el Govern d?Escòcia aquest any 2010, aquest és el compromís que Esquerra i el mateix candidat a la presidència de la Generalitat, Joan Puigcercós, ha posat sobre la taula per la propera legislatura. Catalunya té el dret, i ara l?eina, per decidir. T?hi apuntes?.

Article publicat al setmanari El Ripollès avui 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!