Carles Bassaganya i Serra

Aquesta setmana he visitat La Canonja, actual entitat municipal descentralitzada (EMD) de Tarragona. La Canonja va ser municipi fins el 1964, en què va passar a formar part del municipi de Tarragona. L’any 1982 es va constituir com a entitat local menor, aprovat pel consell municipal l’abril de 1983. La Canonja ocupa l’extrem occidental del municipi de Tarragona i limita al nord amb Reus, al sud i est amb Tarragona. Actualment la població supera els 5.000 habitants i comprèn un terme municipal de 3.5 quilòmetres quadrats, tot i que el terme històric abans de l’agregació forçosa comprenia més de 7 quilòmetre quadrats, amb tot l’actual barri de Bonavista i el 80% de la indústria química. //// segueix ////

El municipi canongí es constituí al llarg de la història, la primera referència documental és del segle XIV,  com a resultat de la fusió de quatre termes independents: La Canonja, Masricart, La Boella i el Territori. Té  una entitat física diferenciada, tot i que en les darreres dècades el creixement per un dels seus sectors, en concret per l’avinguda Carrasco Formiguera, ha provocat que hi hagi continu urbà amb la ciutat de Tarragona. Tot i així, hi ha la conformació de la trama urbana entre l’esglèsia parroquial de Sant Sebastià i Masricart que conforma un “centre històric” o de poble, amb certa identitat-personalitat.

L’EMD de La Canonja ha anat assumint les competències possibles de l’Ajuntament de Tarragona, arribant al zenit el 2003, per tant, un cop transcorreguts 20 anys de funcionament de l’autonomia. El Ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar l’abril de 2007 i encara sota la presidència de l’alcalde Nadal de CiU, l’expedient de segregació, lògicament convalidat per La Canonja i que encara ara no ha acabat el seu tràmit administratiu i polític. Precisament, aquest ha estat el motiu de la meva visita ja que en el darrer any aquest ha estat un expedient que hem treballat, però em quedava conèixer la realitat in situ, que és el que he fet el passat dia 26 d’agost. De fet, l’expedient d’independència tal com estava plantejat estava tocat de mort, ja que no compleix un dels requisits, bàsics,  per conformar un nou municipi, tal com és la separació d’almenys 3.000 metres de sòl no urbanitzable entre el municipi resultant i el municipi matriu. Per tant, un cop les comissions de delimitació territorial i la jurídica assessora han fet aflorar aquesta circumstància, aquest setembre el govern denegarà la segregació, la independència de La Canonja. Malgrat tot, ja s’ha encetat la via de treball, per i a través de llei, assolir la municipalitat robada durant la dictadura per la suposada millora i accent en la implantació petroquímica de polígon sud de Tarragona.

Com a persona independentista un procés de segregació, d’independència, sempre em resulta com a mínim simpàtic, però també us he de dir que per responsabilitat i prudència, sobretot amb el mapa local i competencial, em toca i vull manifestar alguna qüestió. Primer, el mapa municipal de Catalunya és molt esmicolat i sobretot molt minifundista. Això, provoca una enorme riquesa de personalitat, però també una asimetria per poder executar i gestionar els serveis que pertoca. En això, la legislació vigent és molt poc adaptable en aquesta circumstància, que a Catalunya té especial virulència. Per exemble el país té més de 500 municipis menors de 1000 habitants o 620 de menys de 2000 habitants. Tal com deia, i en base a la legislació actual, no hi ha una discriminació possible per poder atendre a les competències que alguns d’aquests governs locals han de fer front. A tenir en compte, tot i les diferències territorials, que Alemanya té 14.000 ajuntaments, Itàlia 8.100, o per anar a un altre extrem, Noruega 430.  La legislació que estem impulsant en base a entendre la competència exclusiva en règim local, a través de la Llei de governs locals, farà front també aquesta realitat, després que el Conseller Puigcercós a principis de legislatura va anunciar, que el Departament no aniria per la via de la supressió o agregació de municipis, però sí per la via de mancomunar de forma pseudoobligatòria determinats àmbits, tant per eficiència com també per equitat de prestació als ciutadans.  Per altra banda, en el cas de La Canonja, hi ha un altre aspecte que suposa posar aigua al vi, i és la continuïtat urbana i també les expectatives, que encara poden harmonitzar més la continuïtat a través del polèmic POUM de Tarragona que ara està en fase d’aprovació inicial.

Bé, en definitiva, començarà aquest setembre un procés que si fructifica suposarà arribar a reconèixer el municipi de La Canonja, com a municipi 947 del principat de Catalunya. A més, serà un municipi ric, on hi haurà la seu de la Dow chemical, de la Basf i de bona part de l’activitat petroquímica del polígon sud de Tarragona. Segur que n’anirem parlant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!