Carles Bassaganya i Serra

Avui, hem començat el periple de les set jornades que farem pel país per tal d’avançar com serà la gestió i les prioritats del nou Fons Europeu de desenvolupament Regional (FEDER), tram local. Avui a Tortosa han estat més de vuitanta persones, alcaldes i representants, dels més de cinquanta ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre. //// segueix//// 

El Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER) forma part de la política de cohesió de la Unió Europea i té com a objectiu la reducció de les disparitats i diferències socioeconòmiques existents entre les regions de la Unió Europea. El FEDER ha contribuït i ajudarà a incrementar el creixement, la competitivitat i l’ocupació. L’any 2006, en plena negociació dels estats pel seu repartiment, es van generar molts dubtes sobre si hi hauria diners d’aquest Fons per a Catalunya i per als ajuntaments, sobretot a causa de la concentració de fons cap a nous estats membres de la unió, amb un nivell del PIB per càpita inferior a la mitjana comunitària, i també pel creixement experimentat per Catalunya. Des de finals de 2007, moment en què Brussel·les va aprovar el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013, s’esvaeixen dos dubtes: menys, però encara hi ha una dotació econòmica important pel país, uns 1.300 milions d’euros; i l’aposta del Govern de Catalunya perquè una part d’aquests diners, uns 170, siguin gestionats pels governs locals de Catalunya.

La gestió del fons FEDER a Catalunya té una singularitat especial, el que hem anomenat l’aposta pel món local per construir Europa. El rol de l’Administració local en executar actuacions amb els objectius comunitaris generals té a Europa poques comparacions i demostra que en algunes ocasions aquest criticat mapa municipal té també virtuts, com ara fer possible i viable l’execució d’accions que ajudin a disminuir les diferències econòmiques entre territoris. Per exemple, en el passat període que comprenia de l’any 2000 al 2006, als ajuntaments, consells comarcals, consorcis, etc. se’ls van programar 1.386 actuacions impulsades per uns 500 actors locals del país. Així,  en aquest passat període s’han pogut finançar equipaments com la rehabilitació de l’Ecomuseu la Farinera a Castelló d’Empúries, l’ampliació del Terracotta-Museu a la Bisbal d’Empordà, la creació d’un centre de teletreball a les Preses, la rehabilitació de Can Mario com a Museu del Suro a Palafrugell, la creació de Can Quintana com a centre per a la dinamització econòmica a Torroella de Montgrí o la millora de Televall, territori digital de Ribes de Freser, entre d’altres. En el cas de territoris com el de Girona hi ha un altre motiu d’alegria, pel fet que hi va haver una bona nombre de municipis que ens els anteriors set anys van ser exclosos per poder rebre finançament, una bona colla de l’Alt Empordà i també alguns del Gironès.

No obstant això, aquesta convocatòria té reptes nous. Els mateixos objectius de tota l’àrea de Catalunya, que a consideració de la UE ha passat a no ser una zona prioritària pel seu nivell de convergència respecte del PIB europeu, s’emmarquen en l’objectiu de competitivitat regional i ocupació. Això comporta  que les accions que facin els ajuntaments catalans han d’anar encaminades al foment de la innovació i l’economia del coneixement, el foment de l’emprenedoria, l’aposta per intervencions urbanes i rurals integrals, així com accions ambientals de recuperació.

El Departament de Governació i Administracions Públiques té la responsabilitat de convocar, prioritzar i acompanyar en l’execució d’aquests objectius europeus els ajuntaments del país. Som conscients que, en un moment especialment singular i difícil per les finances locals, haurem de fer un esforç complementari perquè les actuacions seleccionades tinguin els mínims obstacles per aconseguir el cofinançament que exigeix la Unió Europea. És per aquest motiu que per aconseguir fites en l’àmbit de l’economia del coneixement —actuacions menys habituals de promoure per part del món local— es va signar una aliança entre el Departament de Governació i les quatre diputacions catalanes per acompanyar i fer possibles i viables aquests objectius que emanen de l’estratègia de Lisboa i l’acord de Göteborg.

En definitiva, una nova oportunitat perquè l’Administració local continuïi demostrant la seva imaginació i capacitat de servir els interessos dels seus ciutadans i de Catalunya, a través d’aquest important fons de desenvolupament regional europeu. Situació en la qual el Govern de Catalunya i el Departament de Governació, especialment, hi està còmode, ja que és una nova demostració de com es pot equilibrar el territori per mitjà de polítiques concertades amb l’Administració local del país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!