Carles Bassaganya i Serra

Aquest dilluns vaig rebre a una delegació d’alcaldes i representants de la regió d’Usimaa, Finlàndia. Finlàndia amb poc més de cinc milions d’habitants, però amb 340.000 quilòmetres quadrats (Catalunya en té 32.000 quilòmetres quadrats) és un país estructurat, a nivell local, de forma bastant diferent a la nostra. La República de Finlàndia té “només” 431 municipis, per tant, municipis relativament grans en comparació a la realitat catalana. De fet, el marc competencial és molt diferent, i els ens locals participen en la gestió d’una part de la salut i educació, per tant, amb un pes pressupostari molt significatiu en la despesa pública agregada. Aquesta és una realitat que passa també en altres països, com Suècia o altres països nòrdics.////segueix////

Finlàndia es divideix en 6 “províncies”, que al seu torn es divideixen en 20 regions, que  a la vegada es divideixen en 74 subregions, que venen configurats pel mapa municipal de 431 municipis. D’aquests, només 21 municipis tenen menys de 1.000 habitants, i la capital Hèlsinki en té mig milió. Pel què fa a les “regions”, encara que la d’Usimaa sigui la més important de Finlàndia per població i pes econòmic (inclou Hèlsinki), hi ha 20 “regions”  al conjunt del país, el que fa que, per extensió i sobretot per població, siguin difícilment comparables a les “comunitats autònomes” espanyoles ni tampoc a les diputacions espanyoles. Sí que poden tenir una certa analogia amb els departaments francesos, però amb unes competències molt més executives en accions de promoció de l’activitat econòmica, fet que els ha comportat per pes i capacitat veure’n un renaixement i impuls, sobretot a causa de la seva proactivitat i vitalitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!