Carles Bassaganya i Serra

De l’anada a l’Índia, de fa uns dies, per acompanyar a la signatura entre l’ajuntament de Cercs i Jindal Stainless, era inevitable anar fent una certa comparació, amb el que vaig fer fa més de tres anys, acompanyant en Jordi Dorca, a alguns dels punts industrials de la Xina, Shenzen, Guanzhou, Shanghai, Beijing i Hong Kong. Naturalment, amb la prudència de no poder dir que conec ni la Xina ni l’Índia, són tant sols sensacions, perquè en el primer lloc hi vaig estar tretze dies i en el segon sis. Però sí que tant a un com altre lloc, he tingut el privilegi de poder parlar amb gent autòctona, amb directius o empresaris, anar amb gent catalana que coneix bé, o bastant bé, els dos països i la manera de ser i fer d’uns i altres. Per tant, són sensacions, informació i dades que he recollit. ////segueix////

Més gent a l’índia? D’entrada ja sé que no, que hi ha algun centenar de milions de persones més a la Xina. Malgrat tot,  la sensació que vaig tenir és que al carrer hi ha molt més gent a l’Índia que a la Xina, on també em va impactar les riuades de gent, per tot arreu hi ha gent i més gent. En el cas indi, l’experiència és brutal, ja que al marge d’haver-hi més gent a l’espai públic fent de badocs, comprant, venent i sobretot circulant el desordre ordenat és molt més impactant. A la Xina vaig tenir la sensació que tothom estava fent alguna cosa, ja fos amb un torn al garatge fent peces, o picant un ferro… mentre que a l’altre país, veies molta més gent sense ocupació.

 
Millor circulació a la Xina? Sense cap mena de dubte. És de les coses que més em va frepar. No hi ha carrils separats ni senyalats en la majoria de carreteres(99%), i allà on n’hi ha, no es respecten. La lògica és que tu vas progressant avançant, ja sigui amb autovies o en carretera “normal” i l’únic requisit és el “blow horn” (toca la bocina) que hi ha escrit o dibuixat als caminons Tata atrotinats que circulen, per avisar que m’avances. Això comporta que incansablement escoltis clàxons de forma incessant. Els avançaments amb gent que et ve de cara són constants, i allà on existirien dos carrils, es converteix en tres o quatre com a mínim. A la Xina també era una llei de la selva, però amb algunes regles i un cert ordre. Si hagués de triar en quin dels dos països he de conduir, si fos obligatori que en algun ho hagués de fer, em decantaria per intentar sobreviure amb un cotxe a la Xina.

Més pobre l’Índia? Les dades a nivell macroeconòmic ho diuen, però la sensació al carrer també hi és. Déu ni do la gent que demana al carrer, la sensació de més canalla que pidola i que a més ho fa de forma professional. Les condicions de salubritat que es noten al carrer, també em fan dir que la Xina té alguna etapa feta més que l’Índia. A més tot això ho dic la setmana després que l’Índia es convertís en una potencia aeroespacial, tal com la setmana que vaig ser allà, els diaris escalfaven els motors, sobretot intentant ridiculitzar el Pakistan, que és l’etern enemic i antic territori de l’Índia. Així, l’agència espacial índia (ISRO), ha estat la quarta del món que ha fet un allunatge a la lluna. Abans ho havien fet els EUA, Rússia i Europa. A més, van fer coincidir l’aterratge del Moon impact probe en el dia de celebració del naixement del pare de la independència índia, Jawaharlal Nehru. No obstant, el país es converteix o es reforça com a sisena potència aeroespacial que posa en òrbita lunar un aparell, després dels EUA, Rússia, Europa, el Japó i la Xina, que pot presumir davant el seu veí que els seus astronautes van fer una passejada espacial fa dos mesos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!