DADES CONTRASTADES

Dades => Informació => Conclusions

SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (3B) – SUMMARY

Publicat el 26 de març de 2023 per Marcel de Fortià

SOBRE LA JUSTÍCIA EN EL FUTBOL (3B) – SUMMARY

(ON JUSTICE IN ASSOCIATION FOOTBALL (3B))

ANNEX: ANÀLISI ESTADÍSTICA DEL PERÍODE QUE ENGLOBA TANT L’ACTUAL “CAS NEGREIRA” (2001-2018), COM L’ANOMENAT “VILLARATO” (2004-2016) (ATTACHMENT: STATISTICAL EVALUATION OF THE PERIOD ENCOMPASSING  THE ACTUAL “NEGREIRA CASE” AS WELL AS THE SO-CALLED “VILLARATO”)

EXECUTIVE SUMMARY: (SEE ENGLISH VERSION)

El període 2001-2021 va ser dur pel Real Madrid a la Lliga. Amb el seu màxim rival convertit en el millor equip del món, una sequera de títols (malgrat seguir gaudint, com veurem, de biaixos de tota mena a favor, la diferència era massa gran), i amb un president de la RFEF que prenia decisions al marge de la Llotja del Bernabéu, la reacció furibunda provingué de tots els fronts: sortir al camp amb la destral de guerra i tensar al màxim el biaix qualitatiu que els protegeix de les amonestacions amb una violència inusitada. Culpar l’àrbitre, en comptes de l’infractor, de qualsevol Sanció Disciplinària. Deslegitimar el rival a tota costa. Aprofitar qualsevol decisió contrària per queixar-se. Elevar la pressió mediàtica encara un parell de voltes més, fins a fer-la asfixiant i grotesca. Artefactes d’això darrer són el “Cas Negreira”, que proclama que el diner rebut pel vice-president del col·lectiu arbitral pretenia influir en els arbitratges i la teoria del “Villarato”, per la qual es queixaven de que les xifres de les principals Sancions Disciplinàries (penals i targetes de tota mena), que com ells mateixos reconeixien tota la vida els havien sigut favorables, de sobte fossin favorables al Barça. Aquests arguments, de per si viciats de partida són refutats combinant diversos elements:

  1. Hi ha alguna explicació justa (merescuda)? Això és el primer que hom s’ha de preguntar, abans d’emetre judicis de valor. Millor qualitat esportiva? Valors corporatius més nobles? Sense entrar en detall, una colla d’indicis apunten a que aquest seria el cas.
  2. Totes les Sancions Disciplinàries tenen el mateix valor? No, en absolut. L’ordre de prioritats depèn de la seva incidència en el resultat i per tant, seria:
    • Penals: en aquest cas es pot establir de forma completa la traçabilitat a Punts. Aquest valor seria el més important, ja que sol ser un 60% de la incidència total.
    • Expulsions Directes (Targetes Vermelles) + Per reiteració (2es Grogues en 30 temporades): valor rellevant, però no traduïble a punts.
    • Amonestacions (Targetes Grogues en 50 temporades): valor força irrellevant.
  3. Què ens diu l’anàlisi de les dades de Sancions Disciplinàries? Es parteix dels balanços específics per partit jugat de les 90 temporades, per tot seguit comparar els dels 2 períodes el de 20 anys darrers i el dels 70 anterior. Si el domini de la classificació en Punts canvia de sentit, l’expectativa és que les DS+/- també ho facin:
    • PENALS: es queixen d’un balanç desfavorable de -0,005 Penals/Partit durant 20 temporades (-3,2%), quan en les altres 70 ells han gaudit d’un de 0,041 Penals/Partit (30%).
    • PUNTS associats a aquests PENALS: aquest canvi de signe resulta ser merament cosmètic, car en les dues darreres dècades allò que realment importa ha seguit anant a favor del RM i en contra del FCB, 0,038 Punts/Partit (33%), per 0,039 Punts/Partit (67%) durant les 70 temporades restants. M’estalvio els comentaris…
    • EXPULSIONS: des de l’ús rutinari de les 2esTG fa 30 anys, les expulsions han sigut favorables al FBC per -0,053 EX/Partit (33%), mentre que les altres 60 temporades, només amb TV, eren a favor del RM per 0,024 EX/Partit (38%).
    • AMONESTACIONS: es queixen d’un balanç desfavorable de -0,29 TG/Partit durant 20 temporades (12%), quan en les altres 30 temporades ells han gaudit d’un 0,38 TG/Partit (23%).
  4. Com es pot incentivar un DOBLE BIAIX entre el col·lectiu arbitral? De segur que no subornant-los 1 a 1. La immensa majoria s’hi negaria en rodó. Sí, en canvi, amb una política de designacions que premiï aquells que mostrin aquest DOBLE BIAIX, tot marcant el camí a seguir per la resta. Anem a veure-ho: de tots els àrbitres que mai hagin xiulat als 2 grans, la meitat dels partits correspon a un 20% dels àrbitres (i a un 80% l’altra meitat). Si analitzem les diferències de criteri entre l’elit arbitral i la majoria trobem que les rellevants no tenen la més mínima intenció de canviar de sentit; en particular, els propis punts de la classificació:
    • PENALS: passen del 26% en 70 anys a 40% en 20 anys, sempre a favor del RM,
    • PUNTS dels PENALS: passen del 7% en 70 anys a 36% en 20 anys, sempre a favor del RM,
    • VERMELLES: passen del 20% en 70 anys a 22% en 20 anys, sempre a favor del RM,
    • 2es TG: passen del 27% en 10 anys, a favor del RM, a -1% en 20 anys, gairebé neutral.
    • TG: passen del -4,5% en 30 anys a -6,8% en 20 anys, sempre a favor del FCB, única excepció.
    • PUNTS: passen del 4,1% en 70 anys a 3,1% en 20 anys, sempre a favor del RM.

En resum, amb un balanç RM-FCB desfavorable de -4 Penals en aquests 20 anys sota escrutini, el RM aconsegueix 29 Punts més. Al mateix temps les desviacions entre els 2 grups arbitrals, pràcticament totes a favor del RM, cristal·litzen en 52 punts més per ells. Tot això, malgrat que el FCB passava a dominar la classificació amb -24 Punts. Un avantatge exigu donades les diferències vistes al camp. Ara ens podem fer una idea del perquè.

Pel que fa al Sr. Villar, no van descansar fins fer-lo fora. Sense tenir una opinió sobre les causes judicials que van forçar la seva marxa (corrupte? Llei de l’enemic?), sí se m’acut que, si més no des del seu punt de vista, alguna cosa no es devia fer tant malament a la Federació quan, dins del període assenyalat com a nefast, una selecció amb la columna vertebral del FCB va assolir 1 Mundial i 2 Europeus.

Pel que fa al Sr. Enríquez Negreira, desconec perquè rebia diners i molt probablement eren malgastats, fos quin fos el servei prestat. Allò que es pot assegurar, és que no només el FCB no es va beneficiar en absolut de cap tracte arbitral preferent, durant aquell període, malgrat que com a líder de la classificació hauria sigut just (merescut) que les estadístiques li fossin més favorables, sinó que, tot al contrari en va sortir perjudicat i el RM va seguir-ne sortint afavorit. Si publico tot això, quan encara no ho tenia tot escrit, és per contribuir a evitar l’enorme contrasentit que representaria que l’equip sempre perjudicat resultés castigat esportivament, basant-se en sospites d’intenció, mentre l’equip sempre beneficiat en surt indemne, no ha de donar cap mena d’explicacions i encara es queixa!

Taula 1: desviacions provocades per les designacions selectives, tant per totes les DS+/-, com pels Indicadors de Qualitat, també alterats. Valors pel període dels darrers 20 anys, dels anteriors 70 i del global de 90 anys.

Gràfics  1 & 2: comparativa entre les mitjanes de 70 i de 20 anys (en sospita), tant de les DS+/- de 90 anys, com de les seves desviacions entre els 2 grups arbitrals. S’observa com només algun valor de les DS+/- segueix el canvi de signe en la classificació, No així els rellevants, sobretot les translacions a Punts que segueixen impertorbables a favor del RM i en contra del FCB.

Veure Article complet a https://capdret.blogspot.com/2023/03/sobre-la-justicia-en-el-futbol-3b.html


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.