Calaix de Sastre

Ja fa dies que volia penjar aquest petit comentari sobre Noruega seguint amb la tònica iniciada per la campanya ?Jo també vull un estat propi? que darrerament s?ha activat i ha desembocat en una web de blocs sobiranistes (mireu aquesta entrada de Marcús).

Una de les activitats que m?agrada més de fer a l?estiu és viatjar i aquest darrer mes d?agost he tingut l?oportunitat de poder passar unes setmanes recorrent Noruega. Aquest és un país per recorre en cotxe tranquil·lament. El paisatge és impressionant i molt variat. El contrast de clima entre la costa i l?interior crear paisatges ben diferents: des de camps de fruiters fins a glaceres eternes, tot en menys de mitja hora. Això no és l?únic que el diferencia de Suècia, Noruega era un país força pobre fins que s?hi descobrí petroli els anys 70, havia estat sotmès molt de temps a Dinamarca i a Suècia i va haver de suportar l?ocupació nasi durant la segona guerra mundial. L?any 1905 va obtenir la total independència.

CONTINUA

Des d?aleshores, ha anat creixent fins a ocupar els primers llocs de la llista de desenvolupament humà que elabora l?ONU cada any. Té 4 milions i mig d?habitants en un territori quatre vegades superior als Països Catalans que en té 12 milions i mig.

Així, doncs és un país sense gaires aglomeracions i sense gaires problemes de trànsit.

Contràriament al que m?havien dit i al que pensava, no he trobat que fos un país exageradament car, com veureu pel que diré seguidament no ho és gens de car!

Recorrent el país en cotxe, pensàvem trobar forces peatges que encaririen el viatge, però no ha estat així, només varem trobar peatges a les autopistes d?entrada i sortida de les grans ciutats i en un parell de carreteres secundàries. Els peatges es paguen generalment a les gasolineres estatals, els noruecs porten tots un xip que els permet cobrar automàticament. Simplement instal·lant una càmera radar a la carretera on es vol imposar el peatge i ja està. Els peatges s?imposen quan es vol arreglar una carretera i quan ja s?han efectuat les obres de millora o d?ampliació, i un cop s?ha recaptat el cost de les obres el peatge desapareix. No hi ha empreses concessionàries que facin negoci ja que les infraestructures no depenen del sector privat.

En una geografia difícil on sovint cal agafar ferris per guanyar temps, hi ha moltíssim ponts que passen per sota del mar o per travessar altes muntanyes. No varem haver de pagar-ne cap.

No cal que escrigui res sobre el nostre sistema d?infraestructures hipotecat per una explotació privada i per Madrid. Siguem realistes, no sé com podem sortir d?aquest forat! I si només fos això… que ningú no ho veu que estem perdent el tren!!

I volia comentar una altra cosa que m?agradaria pel meu país: la ratio sou-preu de l?habitatge.

A Oslo, tal com podeu comprovar en l?estudi que us adjunto efectuat per una consultora d?un banc suís, el salari mig són uns 2784 dòlars mensuals nets. (multipliqueu l?hora per 40 hores setmanals i per quatre setmanes del mes). Segons el mateix estudi a Barcelona el salari mitjà són 1680 dòlars nets. (que aixequi el braç el jove menor de 35 anys que cobri més de 1200!!)

I després mirem els preus dels pisos a ciutat: a Oslo, tal com podeu veure en aquesta immobiliària, el preu mitjà d?un pis oscil·la entre els 160000 i 300000 euros, per exemple un pis d?una habitació de lloguer costa 540 euros, un pis nou de 96m2 val 221866 euros. (1 euros són 7,5 corones noruegues).

Tots sabem que a Barcelona els lloguers són exactament iguals i fins hi tot més cars. Però pel que fa a la compra la cosa costa el doble! No cal que us digui que un pis nou de 90 m2 no baixa de 450.000!!

Sembla que pels nostres polítics això no és un problema, ningú ho ha aturat ni per casualitat. Hi ha gent gran que em diu: ?Nosaltres també ho vem viure, també ens va tocar? Sí, però no he trobat ningú que hagi fet l?hipoteca abans que jo i la tingui a 40 anys i li suposi la meitat del seu sou cada mes!

Per tant, jo vull un estat propi amb els preus de Noruega, (popularment els més cars d?Europa!!) Prefereixo pagar les patates una mica més cares que pagar aquests preus per trobar pis! I vull un sou noruec! I una seguretat social noruega, i unes ciutats i pobles polits i amb jardins com els noruecs!

Vull uns països catalans lliures d?especulació immobiliària, de construcció massiva i amb uns sous europeus!!

Ara entenc la conclusió d?aquest estudi que es va publicar la setmana passada en el que es deia que d?aquí al 2020 Catalunya necessitaria 1 milió més d?immigrants… Clar, els que ara vivim aquí marxarem a altres llocs d?Europa perquè treballant allà tenim entre un 30% i un 40% més de sou i els preus per viure-hi són iguals!! I altres, més necessitats, hauran de venir per continuar enriquint els beneficiaris de tot això…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!