Després del "culebró" viscut des d’ahir a la nit em sap greu dir que el tripartit català no transmet la suficient cohesió. Em dol afirmar que el president del govern espanyol dóna mil voltes al president de la Generalitat… El Sr. Zapatero aconsegueix fer canvis en el seu govern sense fer soroll, controla les seves faccions i se’n surt amb la seva. El President Maragall també aconsegueix un canvi, però de quina manera? La notícia surt abans de que es pensi, es reflexioni i es decideixi entre totes les faccions del tripartit qui formarà part del nou govern, i el nom dels nous consellers es fa públic no per comunicació del President, que és qui té la potestat, sinó pels socis polítics de govern que decideixen cadascú el seu canvi.
Tan costava discutir les coses abans, rumiar qui era millor pel càrrec en cada cas, veure qui era imprescindible canviar (per qüestions de gestió i no solament polítiques, tal com ha passat en més d’un cas) i consensuar entre els tres partits polítics les persones més adients? La roda de premsa hagués estat molt diferent si ahir a les 9 del vespre haguessin sortit conjuntament els tres representants del tripartit, amb el president al mig, fent públic el canvi.
La ciutadania està cansada de vodevils i la imatge que es dóna no afavoreix el govern nacionalista i d’esquerres que aquest país necessita. I les coses fetes sense pensar, ràpid i corrents, no acostumen a sortir bé.
Desconec com funcionaran els nous consellers (cal donar-los un vot de confiança) però han estat destituïts una dona i 5 homes i s’han escollit 6 homes per formar part del govern. No hi havia en algun dels tres partits, una dona amb capacitat per ser consellera, per mantenir una mica això de la paritat? O amb les presses no es pensa amb aquestes coses?
I ara, a veure com continuarà…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En dius paritat d’una cosa com la Mieras?
No ens convé aquesta mena de paritat, la feinada que tindrà Mascarell en refer un poc els torts de la tal senyora!
Ep! això no té res a veure amb el fet que de dones amb suficiència i amb excel·lència n’hi ha. Ara, que siguin prou babaues com per d’acceptar segons quins encàrrecs…