Feia dies que volia compartir al bloc la meva primera experiència amb "molts valencians". Fins aleshores en coneixia poquets, i d’un en un. Va ser al servei militar (sí, a les forces d’ocupació) quan vaig coincidir amb molts xiquets valencians. La majoria de la Ribera, altres de l’Horta, alguns de la Plana, d’altres de la
En aquesta època "políticament correcta", als marietes cal anomenar-los "gais" (?), als cecs "persones amb reptes visuals", i als lladres "okupes". Reconec que m’agrada el català de tota la vida i faig escarafalls a totes aquestes modernors del "català que es parla". Per això em resisteixo a utilizar okupa com a mot vàlid, havent-hi un
Avui, petita història amb una mica d’enyorança d’aquells temps… Arran d’una amable contesta al meu posting anterior he recordat la meva primera pujada al Canigó. Tenia uns 16 anys. Vam pujar de nit, per veure sortir el sol des de dalt. A trenc d’alba, vam cremar una bandera francesa com a acte d’afirmació nacional. La
Des del referèndum es nota una destrempada generalitzada als comentaris i postings dels blocs. Alguns (Marcús, Puigllançada…) fins i tot volen descansar una mica de Vilaweb o dels mitjans més "terra". Crec que això és fer un gra massa. El mateix dia de les eleccions (veieu a sota) jo ja vaig dir que calia ser
He errat la predicció i el Mara-GAL llença la tovallola. El PSOE, el d’aquí i el d’allà, han acabat amb ell. No crec que ell hagi triat res : l’han defenestrat. Sigui el que sigui, aquí s’acaben moltes coses. Avui és un mal dia per al país, molt pitjor que diumenge passat. Avui s’acaba el
Primera part : jugada un 30 de setembre, l’equip de casa guanya, fa un bon resultat. Tothom content. Anem al vestidor pensant que ho tenim coll avall, malgrat que gairebé ni recordem quan va ser la darrera vegada que vàrem batre aquest adversari. Segona part : hi ha uns canvis a les aliniacions, alguns dels de
Sóc tot el dia a la feina, on no tinc ni tele ni ràdio. No he sentit ni un sol mot dels polítics professionals, ni els he llegits, ni crec que ho faci. He seguit el resultat mirant Vilaweb a estones. Així que faré una primera valoració, i segurament última, ja que no he parlat
Avui un posting (ai, no, un “apunt“, segons en Totxanes) una mica menys botxí que altres dies. Serà per això de la reflexió ? 🙂 Per a mi, “l’altre referèndum” és el de l’OTAN. Dels d’abans gairebé ni me’n recordo (excepte la cançó aquella tipus Mocedades del "habla, pueblo, habla"). Posant una contesta al Xavier
Jo no he rebudes ni les paperetes de votar, ni tampoc el resum de l’estatutet. I de la gent que conec que en ha rebudes, els sobres de votar no hi són. Això és una irregularitat. Un regidor de CiU que m’he trobat (i que òbviament no sap qui sóc) m’ha dit (visiblement esgarrifat) que ha trucat
Ea, Ea, Ea !! España se cabrea !! M’encanta aquesta dita, quina pena que la fem servir tan poc sovint. Després de les “ouades” i esbroncades al PP, hem fet portada a tota la premsa espanyola (àdhuc la catalanoespanyola). No només portades ans també editorials a la majoria de diaris de Madrid. MOLT BÉ !
(Continuació al posting d’ahir, que no vaig poder concloure donat que era a la sala d’espera de Son Sant Joan, envoltat d’una gernació d’alemanys sorollosos i empipadors) Sembla que avui, a Granollers, uns patriotes han rebut en Rajoy amb una “ouada“. Veig que hi ha més gent que ha pensat com jo. Al cap i
Ahir, el Rajoy visita un mercat de l’Hospitalet ("Opitalé") i s’endu una esbroncada. Fa uns dies, el ciudad-ano Espada és escridassat a Girona i (sembla ser) perseguit per 50 nacionalistes per tota la ciutat. Si això ha estat així, novament dues oportunitats perdudes. No n’aprenem… Quan tens un enemic a tir has de "prémer el
Val la pena recordar que l’única selecció de futbol dels PP.AA (Països Andorrans) reconeguda internacionalment és la del Principat d’Andorra. I que la nostra selecció, a manca d’una altra, és aquesta. I també cal recordar que Andorra no s’ha classificat per anar a jugar a Alemanya. Aleshores, els andorrans de dret (els de passaport, vull dir),
No escric gaire sobre el referèndum perquè els coblocaires ja ho fan a bastament, i no sé si queda gaire per afegir. Avui, però, diré alguna cosa, una mica en la línia del posting de l’Arnau Llambordes. Amb la mà al cor, no tinc molt clar què hem de votar (parlo dels independentistes sense adscripció
Tinc uns quants familiars en la política. Alguns s’hi han ficat per idealisme, però d’altres, directament, per arrabassar com més, millor. Us explicaré una història totalment verídica sobre un d’aquests últims, un autèntic "arribista" ficat a polític, en aquest cas amb els socialistes. Aquest oncle meu (cosí de ma mare, de fet) va ser un dels