Sóc a Brussel·les. Quan hi vinc solc allotjar-me a Overijse, una vila residencial a l’est de la ciutat, a tocar de la R0 -la força deficient autovia de circumval·lació-. Si puc evito Zaventem, la zona aeroportuària, perquè els preus són més del doble. En aquesta ocasió, però, per temes de reunions he hagut d’anar a
No tinc cap animadversió cap a ERC. Al contrari. Hi vaig simpatitzar i després militar durant molts anys, en temps difícils. Al començament no teníem ni un sol parlamentari a Madrid, ni un sol regidor a Barcelona. Després, en Francesc Vicens va aconseguir sortir al Congrés, i pels pèls vàrem entrar a l’ajuntament del Cap i
Vaja, avui volia haver escrit sobre el viratge d’ERC cap al "no", des de la meva perspectiva d’ex-militant, però em sembla molt més interessant seguir amb el tema encetat pel Marc Holocè i magníficament continuat per la ReGisTReS. Nota: recomanaria a algun editor que comencés a signar-li un contracte d’exclusivitat a aquesta noia, més que
El posting a Brotxa i pinzell diu molt del que jo volia dir, així que enduriré una mica el to del meu (puretes i súperprogres, esteu avisats, això ferirà la vostra sensibilitat). Potser el tema que més m’emprenya dels tripartits (els de Barcelona i el simètric de Madrid) és la capacitat que tenen per legislar
Acabo de sentir que el Borbó possiblement anirà a la final de París. I en ZP ja va dir que hi aniria… Atenció: oportunitat !!! Allà els tindrem tots dos, dretets, calladets, escoltant la Marcha Real… La Marcha Real…. o una xiulada històrica ! Aquestes oportunitats es presenten poc sovint, i si les aprofitem ens podem
Aquest escrit ve a ser una continuació del d’abans d’ahir on criticava obertament aquest nou dictador anomenat Evo Morales. Per no allargar les contestes, que són sovint complicades de seguir, faig un escrit sencer explicat per què prefereixo Repsol a l’Evo aquest. Posats a triar, com a català, m’estimo més Repsol. A Catalunya li convé
Des del primer moment, per allò del "peix al cove", he optat per donar sortida a l’estatutet (el "sí emprenyat", que és el vot nul). Fonamentalment, perquè crec que s’han tret algunes coses interessants que no poden menystenir-se, i perquè amb aquesta Espanya, o fotem barrila de debò, o seguim omplint el cove de peixets.
La notícia del dia, i sense dubte dels propers dies, és la primera gran rucada d’aquest desgraciat arribat a president de Bolívia. Aquest semi-analfabet es pensa que pot dirigir un país només havent llegit els quatre eslògans habituals del marxisme – leninisme, que, com es veu, tan bons resultats han donat al proletariat cubà. Aquest
Advertiment previ: aquest article no tindrà l’habitual contingut polític-militar. Jo ho aviso, per si algú després s’ha de sentir decebut, que se’l salti directament. Dissabte a la nit, al programa Millennium del Canal 33 es parlava de diferents llibres i opinions arran del Codi da Vinci (llibre que ni he llegit, ni penso llegir). Entre
Remenant papers he trobat una mena de poesia que vaig presentar quan era jovenet al concurs del barri (no cal dir que no va passar ni de la porta…). És peculiar, això… 22 anys més tard…. i l’únic que ha canviat és que aleshores encara teníem un grup de gent disposada a tirar pel camí
Sembla que tothom està emprenyat per la no admissió del català (i el basc, i el gallec) com a llengues aptes per trametre escrits al Parlament Europeu. És "divertit" (diguem-ho així) que el PSOE blasmi i renegui d’aquesta decisió d’Europa, després de veure tot el que fan habitualment a Espanya. ¡ Què baratet que surt
Crec que va ser el meu admirat Arzalluz qui va encunyar l’expressió "Brunete mediàtica". Doncs caldrà anar pensant en la Brunete judicial. L’anomenat Tercer Poder és, cada cop més, un bunker de resistència política perfectament coordinat amb el PP. O subordinat a ell. ¿ Ha perdut el PP el poder després dels petards de l’11-M
He tingut l’ocasió de conéixer de prop la lluita del carrer (kale borroka) i potser val la pena que comparteixi algunes idees amb vosaltres. Per a mi, hi ha dos tipus diferents de kale borroka: la de les tardes de manifa, i la de les nits dels caps de setmana (allà, l’abreujament de manifestació no és
Diu ERC que no vol utilitzar la seva força al Senat per bloquejar l’estatutet. Per què no ? Algú ho entén ? La meva opinió és que ERC actua realment com E.R. de Zapatero. Ara que el debat és a Madrid, i, en teoria, l’acció del Tripartit pot seguir endavant, a qui perjudica perllongar el
L’I.N.E.M., com alguns sabem per experiència, és una oficina burocrática (no dic "servei") de l’Estat per remenar papers de sol·licituds de feina de treballadors i empresaris. No fa res de res d’utilitat, però remena molts papers amunt i avall. Nota : A Catalunya, hi ha una cosa que es diu SOC – Servei (?) Català (?) d’Ocupació