Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Reprenc el bloc, després de molts dies sense escriure-hi, donat que he estat colgat de feina fins als ulls. En part té a veure amb el que vaig comentar un dia sobre les Sarbanes Oxley. He pogut anar paint el meu desencís. No estic particularment emprenyat. Només sento una martellada més sobre els claus de la nostra crucifixió col·lectiva.
Aviso que sortirà un posting una mica llarg, i una mica ?sense la caputxa?. Jo no sóc un polític, no visc ni viuré mai de la política, però a la meva família hi ha hagut un grapat de polítics. Potser per això em desagraden tant com a persones, perquè conec la seva poca solta, les seves trapelleries i les seves escandaloses mentides.
A l?Entesa aquesta, de la qual ja ni gosen dir-se ?catalanistes?, ja l?anirem jutjant. Tenim quatre anys davant. És un govern legítim i no és cap estafa ni cap enganyifa. El vot a un partit no és un contracte, sinó un atorgament de representació irrevocable. Així és la partitocràcia (que no la democràcia). Aquí guanya qui forma govern. Faria bé CiU de deixar-se de rebequeries i acceptar les bases de la partitocràcia que ells mateixos defensen amb èmfasi en altres ocasions.
No hi ha hagut entesa entre els nacionalistes. És una llàstima, una desgràcia per al país. Però les culpes les tenen a mitges entre CiU i ERC. No les busquem fora. No mirem Madrit, per una vegada… Potser aquesta ha estat la darrera vegada a la història que el nacionalisme ha pogut treure majoria absoluta a la Ciutadella. Hem malbaratat una oportunitat, perquè no em crec ni un dels arguments dels erkis per alçar la mà de Montilla. Ni els dels kumbaiàs per llepar-li el cul als socialistes en primera instància. (…)
Jo ho veig així. Què ha passat ? Molt fàcil : els polítics professionals defensen, en primer lloc, el seu lloc de treball. Els polítics professionals es guanyen la vida amb el sou de diputats, de consellers, de càrrecs ?a dit?… La seva aspiració primera (i màxima) és la de continuar tenint una nòmina mensual de la política. Quan negocien un govern, quan avaluen les alternatives… ho fan com a persones que depenen d?un sou, ho fan com a treballadors que lluiten pel seu lloc de treball.
No us enganyeu : si no hi ha hagut entesa entre nacionalistes, si els erkis estan acceptant moltes més ignomínies i retallades del Montilla que al seu dia van acceptar del Maragall, si els kumbaiàs tenen la calculadora a la mà per veure com poden fer valdre els seus 10 escons a les Corts de Madrid…. en cap cas estan actuant en clau de país, en cap cas posen els interessos nacionals per sobre dels seus propis.
I en tot cas estan fent càlculs oportunistes sobre els que els interessa més com a partits, sobre tot el que els interessa més per no perdre (a curt i llarg termini) la nòmina de la política. La política és molt llaminera, per a un mediocre és una boníssima oportunitat de progressar econòmicament en la vida. No hi doneu més voltes. Ningú (o gairebé ningú) no es fica en política per altruisme ni per perdre calers.
Un oncle meu, socialista de carnet des del franquisme, amb càrrecs importants i coneguts fa uns anys, em va dir un dia : mira, nosaltres com a partit, tenim un problema, i és que no tenim quadres bons. No se?ns hi apropa gent realment vàlida. Només se?ns hi acosten funcionaris, sobre tot d?Ensenyament. És gent que té temps lliure, però que en realitat veuen en la política una oportunitat professional per millorar en la vida.
Ell és un dels poca-soltes que abans us comentava : socialista sí, però de pela llarga i vida solucionada, va fer campanya a favor de l?OTAN… però va votar ?no? (anònimament). Mon oncle em va fer quatre números (amb pessetes d?aleshores) : mira, un mestre guanya unes 180.000 pessetes, i sap que mai no podrà anar gaire més enllà. Si es fica a la política pot doblar fàcilment. És un incentiu molt gran. Però és, alhora, el fre per a molts bons professionals, que es guanyen molt bé la vida i mai no ens vindran al Partit.
Quan veig que kumbaiàs i erkis no arriben a un programa comú per fer-nos anar endavant com a país em venen a la memòria les paraules del meu oncle, ja fa uns anys. El seu càlcul ?legítim- té molt a veure amb les seves expectatives de progrés personal, amb la manera que tindran per no perdre el raig de la mamella.
A veure… ¿algú pot explicar la professió fora de la política, o els èxits professionals, de gent com el Puigcercós, el Mas, el Madí, el Montilla, el Zaragoza, etc etc etc? ¿Algú els ha vist mai en una ?feina feina?? ¿Què defensen, aquests senyors….? Queda clar…
Ens diuen que no han estat capaços de posar-se d?acord. No m?ho crec. Jo ho veig així : a Vilaweb tenim una gran varietat de convergents, republicans i altres nacionalistes no aliniats. Hi ha blocaires molt radicals, d?altres més possibilistes, d?altres més dialogants, d?altres molt d?esquerres, alguns força moderats… i fins i tot algun botxí.
Tot i no conèixer-nos personalment, tot i tenir idees i interessos molt diferents, estic convençut de una selecció prou variada de nosaltres s?hagués posat d?acord per bastir un programa comú de govern per a Catalunya, una organització interna eficient, uns objectius generals i unes polítiques concretes. No tinc cap dubte.
Per què? Perquè nosaltres no ens juguem el sou. Perquè la nostra vida professional no depèn d?això. Perquè no tenim cap egoisme, ni anem a treure calers, ni a col·locar-nos personalment.
Aquest podria ser (per exemple) el nostre Govern plural sense polítics professionals :
President Hipàtia
Conseller Primer Gordillo
Governació Xavier Mir
Medi Ambient Ós bru de Taradell
Cultura Cucarella
Interior Marcús
DURSI Reyes PsicoApunts
Justícia Borinotus Incertesa
Sanitat (mental, si més no) Registres Particulars
Indústria i Energia Comarques de Girona
Habitatge Josep Blesa
Treball Pere Meroño
Ensenyament Mireia
Immigració Diego Arcos
Afers Socials Totxanes
Transports i mobilitat Marc Holocè
Economia Botxí (em feia il·lu… 🙂
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo com què m’ha tocat estar a l’oposició haig de dir rotundament que aquest "Govern Plural" no pot funcionar mai de la vida, i haig de denunciar que no és legítim perquè durant la campanya no es van dir obertament quines serien les aliances :-))))
Seriosament, el que volia dir és el comentari on apuntes a la professionalització dels polítics com a un mal endèmic, hi havia cert polític -amb el Tripartit 2.0 tindrà una conselleria molt important- que el vaig pescar varies vegades dient "Nosaltres els treballadors". Cada vegada que ho he escoltat he pensat qui collons és ell per a parlar dels treballadors com si fos un d’ells. Amb quina autoritat moral?
Hola en primer lloc. Puc entendre el teu desencís, però crec que n’esteu fent un gra massa de tot plegat, un catastrofisme que no entenc. Estic totalment a favor del govern que es farà. Dividir aquesta Catalunya entre "espanyolistes" i "catalanistes" només en funció del partit que es vota és molt i molt pobre. Un partit es pot dir nacionalista, però les coses es demostren amb fets. No veig que els governs de Pujol fossin gaire més "nacionalistes" que els tres anys amb Maragall. Si us plau, deixeu de dividir el país d’aquesta manera. En aquest sentit, crec que ERC ho té molt clar. Què volem? Anar els uns contra els altres? Dividir el país en dos? En fi, és un debat molt llarg, però veig que un sector del "nacionalisme català" és molt tancat, i fins i tot diria que força xenòfob, i així difícilment arribarà mai a poder fer aliances.
i tots/es darrere demanant-te eurons darrere de tu.
Hahhahahhaa.
PS-1: homenatge a Toni Mestre: ell deia que hi calia, fer a semblança dels francesos, de dir euró.
PS -2: ja et trobàvem a faltar !. Ei, quan hages d’eixir fora avisa !.
PS-3: A l’Holocè el veig en alta tecnologia d’avançament : DURSI.
PS-4: la proposta teua de Meme Musical ha triomfat d’allò més. He estat més embolic que la cama d’un romà penjaré, properament, la meua sobre SADE.
Cordialment i mercès per recordar-t’en.
.
Jo, el que tinc claríssim, és que no vull cap entesa amb CiU!!!
Aquest sí ens han estafat durant més de dues dècades…
Sóc d’esquerres i no vull un "pacte" amb els conservadors de CiU ( i menys mentre mantinguin la "U" ).
Primer vull progressar com a persona i com a societat. Després podré (podrem) progressar com a nació.
Mas president? No, gràcies!!!!
Ets un malparit Botxi, m’has deixat sense poltrona al teu govern, amb els mèrits que he fet aquests anys, i amb la cartells que he enganxat en nits de fred (he he he) és broma.
Com molt bé saps sóc d’ERC, en aquests moments ERC no pactaria amb CiU, encara que la xusma sociata se’ls pixes a sobre.
Això té una explicació, la gran majoria de "quadros" d’ERC provenen del món municipal, de la catalunya interior, Bagès, Cerdanya, Osona, Noguera, Priorat, Segarra etc etc.
En aquests llocs la lluita en ajuntaments, consells comarcals, i diputacions ha estat contra CiU, han hagut de patir menyspreus, cacicades i la xuleria dels "quadros" de CiU que són gent de comarques, que molts d’ells provenen del Caciquisme local, molts hereues del franquisme, que gràcies a Pujol que els va "reciclar" no van anar a parar al PP, i ara han evolucionat a un catalanisme de barretina. Al contrari que molta gent de CiU del cap i casal que aquest són més sobiranistes.
En fi, que el problema només és personal, del cos a cos, de l’animadversió al veí, d’uns i d’altres.
Collons botxi, dona’m el servei secret català que vull grabar algun "ciudadano" fent marranades amb alguna meuca, i penjar-ho al Youtube.
De tot plegat, de l’estil barretinaire de CIU i del salt al buit d’ERC, crec que n’hauria de sortir un partit nacionalista nou. Cada cop conec més gent, amb grans conviccions catalanistes, que vota als uns o als altres sense cap il·lusió, fins i tot amb desencís.
Segurament tan ell com jo teniem el mateix coneixement sobre lleis.
Botxí, m’has fet recordar uns articles de Joan Fuster escrits fa molts anys sobre la classe política i que venen a dir el mateix que tu. Aquest cap de setmana els buscaré i en faré un post.
Pel que es veu els polítics nostrats ja comencen a ser com els de tot arreu, fins ara el fet diferencial era una certa crida a l’èpica per al redreçament nacional, cosa que cada cop queda més com a desideratum o converses escolatisques bizantines que com a polítiques reals. Una llàstima, sobretot quan veiem que "l’altre bàndol" s’està organitzant i posant al dia les seves èpiques imperials.
——————————————————————
Si poses a la Reyes d’Exteriors, traspassa en Marcús al Dursi que s’ho coneix millor. Interior llavors quedaria vacant però.
D’acord amb la teva anàlisi sobre els polítics professionals. Estan en la política pel sou de final de mes, perquè aquesta nòmina sempre serà superior a la que podien aspirar en la empresa privada. Respecte al transvasament de funcionaris als partits, és lògica pels motius que exposes, però, què passaria si desaparegués allò que ha desaparegut al món privat: l’excedència? Ah! ja no s’hi trobarien tants servidors de la res pública. Com vols que professionals brillants (enginyers, metges, economistes,…) arrisquin perdre la seva carrera per anar a fer política. I dic "brillants" perquè hi ha enginyers que duen vint-i-set anys en càrrecs públics, des del llunyà 1979, primer com a alcalde i després……enfilar-se a càrrecs PÚBLICS de més categoria, perquè no poden tornar a la indústria privada.
Per cert, hauries d’afegir a la llista de polítics professionals un altre ram: el sindicalista. Déu n-hi do!! fa trenta-cinc anys que treballo, sempre en la indústria privada, i les he vist de tots els colors, des dels cacicats d’empresaris fins les màfies dels sindicats. Per descomptat als empresaris no els cal ficar-se a la política professional.
Mentrestant… Catalunya lligada de peus i mans i "abandonada" per la partitocràcia
Això de tocar poltrona amb l’anus ja em va;-)
Però, Interioooooorrrr?!?!?!
Bé, ho accepto, tot sigui per apagar els focs
que aniran sorgint… Amb tot, em sembla que ens entendrem. Ha estat rebre la
trucada de la bona nova, i ja m’he posat a treballar: Aquí teniu el vídeo
de presentació que he preparat.
(de les persones) [Madí-Zaragoza, dixit]
Marcús
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/30473
Estimats amics
A mi també em va la marxa, ni xusma sociata, ni regionalisme caciquil, però ara anem a la realpolitik, a la oposició, hi fot un fred que pela, i aquí tothom està encantat de coneixe’rs.
Josep Pinyol que és el millor blocaire de llarg a nivell intel.lectual (però el més divertit i més collonut és en Botxi), estableix que la oposició és una opció vàlida, que des d’allí cal bastir una estrategia sòlida, amb mitjans de comunicació, amb treball dur, i més coses, que cal plantejar una opció de confrontació democràtica amb l’estat espanyol, i el seu sucursalisme tant polític (PSOE), com econòmic (CiU).
Però ara vull fer unes quantes valoracions que hi podeu estar més o menys d’acord.
El nivell de menfotisme general a tots els nivells és alarmant, jo personalment vaig participar en la organització de la mani del dia 18-F, que va ser un èxit, si però mobilitzar la gent ens va costar molt, trucades i més trucades.
Al meu poble, moltes vegades no organitzem actes per por a fer el ridícul, per la manca de mobilització. Cada vegada que hi ha un acte, partit de selecció, Correllengua, miting, sempre acabem anant els de sempre, no vull donar un misatge pesimista, però ara aniré al rovell de l’ou.
Tota estratègia necessita un bon finançament, d’on han de sortir els diners, tot procés d’alliberament nacional amb posibilitat d’èxit disposa d’uns lobbies de pressió, i de finançament.
I la meva sensació és que llevat de la xarxa no tenim absolutament res, per això ha passat el que ha passat amb l’estatut, que ningú llevat d’Erc l’ha defensat, i tots els atacs contra el país no han trobat resposta.
Algú sap d’alguna multinacional, entitat financera o mitjà de comunicació disposat a defensar el país?
Si ho sap que m’ho digui, sisplau, i és per això que crec (no ho sé) que ERC ha decidit entrar a tocar cuixa, per guanyar-se complicitat als mitjans, a les entitas financeres i a qui sigui.
Com pot ser que després de la vergonya de Fresno, el país no va reaccionar?
Com pot ser què, després de la vergonya de l’estatut la gent encara el va avalar a les urnes?
Vareu fer una anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en aquest cas, penso que va ser determinant.
No conec ningú que va votar SI que sapigués què votava en quan a continguts.
Soc votant i militant d’ERC, a mí pactar amb aquesta xusma em toca molt els collons, però lo pitjor és que no veig alternativa, potser ens la pegarem, no ho sé. Però lo pitjor de tot és que sense diners hem begut oli, al cap i ala fi és la força que mou el món.
Una anécdota:
Un alcalde de CiU de la meva comarca, li va dir a un amic meu:
LO MÉS FOTUT, ÉS QUE ARA NO SÉ COM ENS FINANÇAREM.
Patètic no, doncs qui va dir això porten 25 anys guanyant eleccions, perquè recordem que les van guanyar ells.
NIL
Requiem per una ex-nació, abandonada pels seus súbdits.
Traducción: Fin del delirio identitario. Los ciudadanos de Cataluña prefiren otras cosas.
Gracias a la Constitución Española somos ciudadanos; nada de súbditos.
A ver si te aclaras.