Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Com que aquests dies sóc a Brussel·les no he pogut seguir en directe la investidura, així que Internet m?ha ajudat una mica. He començat a llegir el discurs sencer del Tontilla, i ho he deixat a la meitat de pur avorrit que és.
Molt em sembla que aquest és l?inici d?un lent i llarg declivi de la política catalana, del seu endormiscament, de la seva definitiva provincianització. Però més enllà de la manca de contingut, perfectament predictible i esperable en un Desgraciat Ignorant, el fil conductor ens mostra que estem perdent la batalla, amb la total complicitat i anuència dels ?no-nacionalistes-però-sí-independentistes?.
Ens estan girant l?eix de la política. A la cara. Amb tota la cara. Ens estan fent vàlida la distinció tramposa i maniquea de política social bona contra política nacional dolenta. Ens estan dient que ja hem fet massa de la política dolenta, i per això cal compensar la balança i començar a fer de la bona. (…)
A còpia de repetir aquesta idea ens estan posant a la defensiva. Ens estan obligant a jugar al seu joc. Ens estan arrossegant a una partida amb cartes marcades on mai no podem guanyar. A la subhasta socialista ells sempre guanyen, ni que sigui a còpia de dimitir de les nostres competències, com a la Llei de Dependència.
¿¿ Com és que ningú no li pregunta al Desgraciat Ignorant per quines han estat aquestes polítiques identitàries que tant blasma ?? Que les concreti !! ¿ Potser les de l?anterior Tripartit ?
Ens estan acusant de coses que no s?han fet, i ni tan sols no ens defensem (ni CiU, ni ERC ni ICV). No se n?ha feta cap, de política identitària. Què més en voldríem !! I del no res, de l?estricte no res, es fa un problema.
Però el pitjor és que estem assumint col·lectivament que les hipotètiques polítiques identitàries són dolentes. Que són rebutjables i que millor ni parlar-ne. Que cal ?passar pàgina?… d?una pàgina inexistent.
Tinc clar que el Desgraciat Ignorant sap que ni n?hi ha hagudes, ni realment s?han posades mai sobre la taula : el seu discurs no és una medecina, sinó una vacuna ! És un advertiment molt clar a ERC perquè segueixi abandonant el seu ideari, perquè segueixi recorrent el camí de l?acomplexament i l?abandonament del nacionalisme diferencial. ERC volia arrossegar ingènuament els socialistes, i està passant exactament el contrari.
En Xavier Mir demanava lideratge en el camp independentista. S?equivoca. Avui, el que necessitem és lideratge simplement nacionalista. L?independentisme sense ànima no té raó de ser. El que necessitem és no perdre la consciència de la nostra superioritat moral enfront dels forasters que ens volen esborrar del mapa per la via del buidatge sentimental. O sigui, de la gent com Montilla, per exemple.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Montilla, i a qualsevol polític que digui coses que no són. Senyor: No ha hagut la "política identitària" de què ens parla, a què es refereix vostè? Ben fàcil.
O podríem preguntar-li: Senyor, es refereix pot ser a la política identitària de la sagrada unidad espanyola. Es refereix a aquesta? Tot i que es veu clar que vostè es refereix a la identitat catalana; li haig de preguntar si és que troba dolenta aquesta espanyola, perquè, de fet, és la única cosa que puc anomenar "política identitària". Aquesta, però no és que sigui dolenta; és una maldat, perquè la monòlisis, aplicada a política (i no diguem la dels manuals d’invasió!), ja la coneixem.; etc.
Això li preguntaria a Montilla.
De tota manera, el més important aquí crec que és no acceptar -i trobaria moltes raons; que de tota manera crec no cal ni gastar- NO acceptar de cap manera la contraposició que estan fabricant entre política social i política nacional. Em sembla que ho diuen així; ho vaig detectar fa uns mesos, i espero que no s’en surtin.
Estic amb tu en que no hem d’entrar en el seu joc de: si vostè es defensa, m’està atacant. Joc brut del que podem contar molts assassinats i violències al món. Guerres preventives, "concòrdies" tant falses, com és que no ho veuen? etc.
I no crec que ERC abandoni. I els qui tampoc hem d’abandonar som nosaltres; qualsevol que no estigui atrapat al conte, i que pugui mantenir la consciència.
Salutacions.