En Carod ha reflexionat sobre la davallada d?ERC (Esquerra Rendida al Centralisme) i ha decidit que la culpa és dels qui, com en Carretero, li suggereixen que ja és hora d?apujar-se de bell nou els pantalons.
Per això, desideràtum de tot espanyolista, avui ha anat a Torrejón de Ardoz, una famosa base aèria de les forces d?ocupació, a fer el paperina i rebre un avió, també propietat de les forces d?ocupació, allà a peu dret, al costat de militars i polítics espanyols. No es pot caure més baix. No es pot fer el ridícul de pitjor manera.
Allà a Torrejón ha assistit a la ?repatriació? (????) d?uns catalans i bascos assassinats. No ha tingut la dignitat d?explicar als militars i polítics espanyols que anar a una base militar de Madrid no té res a veure amb ?repatriar? uns catalans i uns bascos. Que ?repatriar? ve de ?pàtria? i que, per dignitat, ell no pot reconèixer Madrid, i molt menys una estació militar de les forces d?ocupació espanyoles, com a part de la seva pàtria.
Tractant-se de catalans i bascos, un veritable govern nacional hagués parlat amb Ibarretxe per noliejar plegats un avió i repatriar els cadàvers als aeroports del Prat i Hondarribia, naturalment sense fer escales a un aeroport de Madrid, sense esdevenir passatgers de les forces d?ocupació, i sense fer parada obligada al Instituto Anatómico Forense.
Hauríem demostrat a tothom, sobre tot a aquells que ara se la passen pipa celebrant l?Estat de la (seva) Nació, que a Catalunya encara ens queda dignitat, i que el nostre govern es posa al costat del seu poble sense sotmetre?s al dictat de la Fuerza Aérea Española.
Una altra oportunitat perduda, Carod. Segueixi reflexionant. I apugi?s ja els pantalons, home !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Has trigat poc a tornar…
Ja et trobavem a faltar. Jo pels temes de empresa i econòmics.
La destral a l’aire i el puny ferm. No estarem d’acord, però paga la pena llegir-te.
En parlarem i discutirem.
Em podries dir, quin polític català porta els pantalons ben posats? A CiU, ja no porten pantalons des de fa un munt d’anys, ara, d’ERC, no m’esperava que fossin així. En Carot, Puigcercós, i altres, que no tinc ganes d’anomenar, son la viva imatge del patetisme. Ara confio que no els hi quedi gaire temps a ERC. Apa! Salut i a viure, que son tres dies i dos ja m’els he gastat.
com tantes altres vegades. Els catalans sofrim sovint la síndrome de Madrid. Bona nit!