Emigdi Subirats i Sebastià

Davant de l’emocionant partit d’aquesta nit, entre els dos grans equips dels Països Catalans, voldria tenir un record afectiu per la trobada de culès i xotos que va tenir lloc el passat mes d’abril en un restaurant de les  Cases d’Alcanar (el Sènia), després que el conjunt de Mestalla hagués eliminat els blaugrana del torneig de la copa borbònica. Varen acudir a la trobada  blocaires del cap i casal del sud com Josep Blesa (l’organitzador), Vicent Partal (el director d’aquesta casa), Àngel Canet i la nodrida colla de la Vall d’Albaida (amb escriptor eròtic inclòs), la Marta Insa i el seu company, entre d’altres (amb guitarra i “Rosca amb all”); mentre que la representació de dalt venia de Girona i de Barcelona, únicament jo com a ebrenc, entre els quals Jaume del bloc Borinotus i Jordi Carbonell i el seu fill Àlex.
Entre les dos afeccions no hi ha hagut sempre la germanor que caldria de dos clubs catalanòfons, malauradament. Hem estat una mica reflex de la societat en què vivim i, ni tan sols, el favor que va fer-nos el València empatant a Riazor el 1994, la qual cosa ens facilitava el triomf a la lliga del Romario estel·lar, va millorar el clima que es viu entre barcelonistes i valencianistes.  No tenim espai per valorar aquesta antipatia mútua que molts afeccionats es mostren, la qual, per suposat, no comparteixo. Per a mi, el València CF és un dels grans del futbol de casa nostra. No és el club dels meus amors, ni tampoc el que em cau més simpàtic després del Barça, ni molt  menys. Prefereixo els groguets de Vila-real i el Llevant, colors de casa… Però m’alegra que la ciutat de València compte amb un equip de prestigi que durant els darrers deu anys ha realitzat fites importants. No vull valorar grups ultres, ni blavers, ni res per l’estil, ja que com es diu popularment “hi ha de tot a totes les famílies”. Em quedo amb els valencianistes que estimen llengua i terra d’ací…
 Òbviament, aquesta nit vull que guanye el Barça, el club que estimo des que tinc ús de memòria. Crec que voldria que guanyés el Barça fins i tot si jugués contra la UE Campredó, ja que no vull que perguen  ni tan sols els amistosos, ni als entrenaments! Recordo un partit celebrat al municipal de Tortosa entre el Barça i l’equip local el 1981, quan tenia 14 anys, en un camp ple a vessar i  lliurat a favor dels locals, la meua mare i jo érem dels pocs que aplaudíem i gaudíem dels gols blaugrana. Potser perquè el CD Tortosa no és un equip dels meus amors (tampoc no els vull cap mal i voldria veure’ls molt millor a la classificació que enguany), però no li he tingut mai l’estima que tinc pel CF Amposta (ciutat on treballo des de fa 17 anys) o en els darrers anys per la UE Rapitenca, per fer esment dels principals clubs ebrencs.
Espero que Messi es llueixe, Henri esclate, Piqué s’impose, Xavi controle, Valdés ature, Alves xute, Keita marque, i el barcelonisme sencer gaudeixe. No tindrem Samuel per fer-nos delectar!!! També que sigue una nit exemplar per al futbol dels Països Catalans. A l’amic Blesa, malgrat que ens va pagar el dinar a tots i a totes (moltes gràcies, xe!!!), sóc desagraït i li desitjo que sope abans del partit, no sigue que després…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!