7 de gener de 2010
Sense categoria
0 comentaris
VISTA DES DE LA MEVA CAMBRA
UN GRAN RENOU
I aquesta grisor gelada i cremadora, modesturgelliana, que rovella cada cosa: la casa, el jardí, els xiprers, els ametlerars, el puig ple de pins, l’aire.
Pens en Salvatore Quasimodo: Ed é subito sera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!