LA FOSCA BLAVA
Seguit seguit et trobaves, Macià Febrer ?de malnom Macià piscines? enmig d?unes situacions que no sabies per on agafar-les, com ahir mateix quan n?Aina Morey, la teva al·lota d?aquesta temporada, mentre barrinàveu ben a gust s?aturà cop en sec i et demanà que li fessis un parell de fotos amb el mòbil just en el moment d?escórre?s. Sort que tu no et tallaves quasi per res.
Mentida. Una bona correguda pegares, aquella vegada que just atacar un pinyol amb una madrilenya, en uns apartaments damunt cala Egos ?ara rebatejada amb el nom de cala Romántica?, va començar a sortir foc i fum d?una finestra i partires de quatres amb els calçons baixos i el cos de la interfecta damunt l?esquena, perquè aquella pardala només ensumar l?incendi s?havia acubat entre els teus braços. La teva al·lota d?aquesta temporada era perruquera i, fins després de fer aquell caramull d?equilibris que et deixaren engafetat per poder disparar quatre fotos amb el flaix que no es posava en marxa, no et va explicar amb tots els pèls i senyals que es volia presentar a un càsting de fotos de mòbil que feia un director de cine jove mallorquí, Toni Salern, per trobar la protagonista de la seva pel·lícula Jardins de Tardor.
Uns bons jardins m?esperen i un caramull d?abeuradors, pensares, Macià piscines, mentre miràveu els retrats que havien quedat moguts i sense focus de tal manera que la cabellera ros platí de n?Aina pareixia la verrimada sorda que no havies pogut escopir. No sé si li agradaran, emperò trob que en aquesta faig una cara de passada millor que na Victoria Abril, va amollar tota convençuda n?Aina amb el cul a l?aire mentre se n?anava cap a la dutxa.
T?emprenyaven aquests dies tan curts. L?horabaixa s?havia esvaït el temps de la boixada. El sol ja s?acostava al capcurucull del puig Forcat i encara havies d?anar a cals Santoza Marinetti per buidar la piscina. Mentre et posaves els eslips i els calçons en dos llongos notares que tenies mal d?ous i et cagares en tot. Puta pel·lícula!, digueres fluixet i n?Aina et preguntà què mormolaves. Res, me?n vaig que encara he de fer dos rotllos de feina. I entre les protestes de n?Aina i les seves preguntes de quan tornaries per sopar, prengueres portal i partires. Tenies la yamaha devora el bar Los Gavilanes que en aquestes hores ja estava ple de bot a bot d?una mescladissa de jovençans del poble de Fàrfara que s?havien aferrat a les màquines i d?uns guiris retardats que s?engataven amb la regularitat d?un rellotge suís. Els flippers et flipaven i ara mateix si no fos que volies arribar amb claror entraries i en faries un.
El renou del tub d?escapament era com un trampolí cap a les aigües color piscina de les piscines. Deixares enrera aquells gratacels de jugueta que creixien damunt les dues cales ?Egos i Sarfi que ara era Puerto Ballarta? i la zona humida dels Salobres. Els teus clients ?russos, madrilenys i alemanys? eren de la urbanització privada de Los Cayos, que s?havia construït a la marina de Son Buit devora la platja de la Font. Per tu un dels llocs més guapos del món: arena blanca, pins damunt les ones, aigües verdes i netíssimes.
I La Mansarda era un xalet que pareixia fet de cotxeries amb totes les parets de vidre que pegaven damunt els roquissars: el color de la piscina i el del mar es tocaven. Obrires amb el número secret la barrera i feres a tota les cinc voltes pel pinaret que amagava la mansió del carrer. Ho havies decidit: entraries a la casa, aniries al saló que pega damunt la piscina i et faries la palla més bèstia del món. No saps com va ser, emperò, just en el moment en què perdies de vista l?horitzó tapat de fosca blava, una dona sortia a poc a poc de la piscina i per aquelles escalinates d?aigua es dirigia, nua i bellíssima, lenta, cap a tu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’has gitat més prompte. Marilenya? quin disgust.