He intentat pejar aquest vídeo vint vegades i busques al post anterior sense gens èxit. M’he imaginat que en Ramon des del lloc secret de les seves vacances, que avui fa deu anys que fa, se’n fotia de mi. I he tengut jo tot sol una rialla de complicitat amb l’amic i amb el mestre. Enyor les seves complicitats en aquests temps en què la seva paraula, la seva calidesa, el seu humor, la seva ràbia, la seva lluita m’és tan necessària. Duc la seva absència ben dedins, visc el seu record quasi cada dia i quan tenc moments de baixada pens en els seus ànims, la seva ironia, el seu humor dissolvent i aeri que no perdia mai fins i tot en els moments més durs, més difícils. Aquesta entrevista d’en Ramon amb el pare Miquel Batllori, que he rescatat gràcies a la plagueta El bloc de Joan Vilà i Triadú, m’ha fet una bona estona de companyia, m’ha demostrat els seu mestratge i m’ha fet sentir la seva veu i els seus somriures, dues intel·ligències catalanes i universals cara a cara. Ramon, et llegesc! Ramon, t’estim!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bielet, molt bé la peça den Barnils, l’enyorat Barnils, el rialler i
sempre encertat. per mor de tu, el vaig conèixer i content per la
presentació, sa Riera desembre 89 homenatge Blai Bonet, te’n recordes,
i anys més tard desembre 99 un sopar al club nàutic.