17 de febrer de 2009
Sense categoria
2 comentaris
PROMENADE (I)
SEMPRE HI HA QUALCÚ DINS QUALQUE COSA. És per això que trobaria natural que es dugués dol d’un pendol, d’un gerro o d’una fotografia.
Louise de Vilmorin
això és el bessó d’una història
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Normalment són els fantasmes que cadascú es pot imaginar.
deixa dol. I a més anys, més absències. En aquest estat, l’esperança, en la vellesa, és un calaportal del que no se’n treu cap ral.