Migdia.
Partesc cap a l’escenografia de Miquel Costa i Llobera.
Duc una maleta de llibres.
Duc una maleta d’il·lusioneues íntimes.
Duc una maleta de records vius.
Duc una maleta de capvespres dins mar.
duc una maleta de mala llet.
Duc una maleta de savieses ritmades.
Duc una maleta grecorromana.
Duc una maleta de vindiucacions.
Duc una maleta de sal.
(…)
Duc una maleta de pebre de cirereta.
Duc una maleta d’amistat.
duc una maleta de joies.
Duc una maleta de besos.
Duc una maleta de desitjos.
Duc una maleta de fantasies.
Duc una maleta d’imaginació.
etc.
Quins bagatges!
I potser també la de pebre de cirereta.
No és un bon lloc Formentor per anar-hi amb beaces. Res d’això. Maletes de pell, com els senyors.