Plagueta de Bord

PALAU DE LA MEMÒRIA: L?INSTITUT D?ESTUDIS CATALANS FA CENTS ANYS

Podem reunir tots els elements de la festa, podem emocionar-nos amb totes les alegries de la commemoració, podem llançar al vol les idees més altes i festeres de celebració per aquests cents anys d?aquesta corporació acadèmica dedicada a la recerca superior, especialment de tota la riquesa i complexitat de la cultura catalana. Fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba estava integrada des d?un bell començament per estudiosos de tots els sabers. Els primers foren vuit savis especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l?art i història jurídica. El 1911, aquest primer nucli es va veure ampliat per dos grans territoris: l?estudi, l?espansió i el desenvolupament de la llengua catalana i el conreu de les ciències naturals, exactes, fisico-químiques, filosòfiques, morals i polítiques. Així es formaren les diverses Seccions. Els fonaments estaven fets amb la visió moderna de la cultura global, l?arbre de la cultura amb totes les seves branques. Des d?un principi els treballs i les recerques de l?IEC aplegaren i mostraren l?estat dels coneixements de les diferents ciències. L?IEC creà també un pla per un conjunt de recerques en diversos sabers. Això permeté diverses missions d?exploració (jurídiques, filològiques, arqueològiques, bibliogràfiques, etc.), que després donaren a conèixer els resultats en obres que han esdevingut essencials per la cultura catalana. La Secció Filològica tenia com a tasca l?estudi científic de la llengua parlada en totes les regions del domini català i del de la llengua escrita en totes les èpoques de la seva història i, alhora, la depuració, fixació i expamdiment de la llengua i la seva ordenació. El 1913 l?IEC promulgà les Normes Ortogràfiques que acabà amb l?anarquia ortogràfica i unificà l?escriptura a tot el País Català. El 1914 es feu la primera sessió pública i es posà sota el nom de Biblioteca de Catalunya el fons bibliogràfic i documental que posseïa. L?IEC creà a partir d?aquest any una sèrie de filials (Societat Catalana de Biologia, S. c. de filosofia, S. c. de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, etc.) que possibilitaren la incorporació de savis de tots els camps del coneixement. Les interrupcions de l?IEC ha estat per motius polítics: les commocions de 1919-1920, la dictadura de Primo de Rivera i la guerra civil i la dictadura franquista. Gràcies al coratge dels investigadors i el mecenatge particular i d?institucions privades i internacionals, l?any 1942 va poder ser represa la seva activitat científica. Entre els membres mallorquins destacarem la figura de Miquel Ferrà, que va ser nomenat membre corresponent de la Secció Filològica l?any 1946. L?IEC que s?havia hagut de refugiar en les llars del seus membres per prosseguir el seus treballs fou acollida el 1962 al palau Dalmases per l?Omnium Cultural, i, finalment, el XXX li foren retornats alguns dels seus bens immobles i actualement es troba en el seu antic edifici de la Casa de la Convalescència, al costat de la Biblioteca de Catalunya. Les publicacions de l?IEC, començades el 1907, són ja una nombrosa biblioteca de tots els territoris científics. Entre totes aquestes publicacions destaca el Diccionari de la Llengua Catalana que aquest any del centenari ha tret una nova edició amb nombrosos mots nous reconeguts per la nostra alta Acadèmia dels Sabers .
PER MOLTS D?ANYS INSTITUT D?ESTUDIS CATALANS!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!