Els terrors no s’assemblen a les bèsties que els provoquen. Les ferides no s’assemblen a les armes. Les tristeses no s’assemblen als mots. He plorat. He plorat de ràbia mentre pujava les escales que duen cap a la Plaça Major aquest dia boirós, gris i gelat d’hivern. Aquest dia en què m’ha caigut l’ànima
AVUI VESPRE A LES 19.30 A L’ESPAI BETÚLIA DE BADALONA PARLARÉ DE L’ESTIMADA ANAÏS NIN!
He fet un conte d’una dona treballadora, una mare amb dos fills i home. Tot molt normal. Tot molt d’ara. a Mallorca. Serà el meu homenatge a les dones lluitadores. Demà el treuré.
le soleil froid dorant les chambres fermées Acaba de sortir a La Pléiade i és ben viu. Per molts d’anys!
Ho acab de saber a través de Núvol. Ha estat una destralada al front.és una persona que vaig conèixer i vaig estimar malgrat que ell feia tot el possible perquè l’odiassin.Mor una part de la meva joventut.He pensat en Paco Monge que me’l va presentar.He pensat en els anys setanta.Leopoldo Maria Panero no crec que
He perdut una mala fi de temps per posar en ordre la meva contrasenya del correu electrònic. Primer de tot he rebut una comunicació de sant Google en què em comunicaven que algú havia intentat entrar al meu compte de correu. Després de tota una sèrie d’operacions he sabut que l’invasor, el hacker, era d’un
M’obligaves a admetre que allò que voldria allunyar de mi és el que tenc més pròxim. Em feies viure dins uns sediments en què el passat i el present mesclaven les seves perspectivas sense que la meva consciència pogués sedassar res. Quan el mal es convertia en un dolor insuportable, malgrat que anava dopat amb
Avui fa quaranta anys.Érem un bon grup davant la presó Modelel 2 de març de 1974i ploràvem vigilats per la policia.Record molts de noms de l’Enciclopèdia Catalanaon jo feia feina (Na Mait Carrasco, que ja partí, i també, en Miquel Bauçà)Només sabíem plorar perquè ja havíem lluitat pertoti allà ens vigilavem de prop:els testimonis de
Aquell escriptor creava per al lector aquest fil que relliga el visible amb l’invisible, totes les presències d’un ésser juntes. Ja no puc pus. M’he passat dues hores i tres quarts cercant com un desesperat el teu correu. Semblava que no havia existit mai. Trobava els documents que hauria d’haver fet desaparèixer. I l’únic
Estimava el gust de l’erudició i del fragment, el fetitxisme llibresc i l’amor de l’excentricitat. Res pus. T’ho dic, Ventura, no puc deixar passar ni aquest temps convencional i tòpic d’un dia sense escriure’t, sense donar constància de tu en frases que t’enrevolten, t’encerclen, et cerquen, t’obliden, sense fixar l’empremta digital sobre els records
Penj l’article de Pere Antoni Pons sobre el llibre La cara fosca de la cultura catalana del diari Ara d’avui. Em fa una gola forta llegir aquest conjunt de visions calidoscòpiques dels intel·lectuals i escriptors col·laboracionistes amb el colp d’estat del 36 i el règim dictatorial franquista. ———————————————————————————————————————————— Col·laboracionistes de la foscor Un llibre analitza
TREBALLEU MENTRE ENCARA HI HAGI LLUM. Un dia d’hivern asolellat és per a mi una festa. I si per afegitó no fa vent puc dir que el ciclorama del temps m’acosta a petites felicitats com poder asseure’m a la mig ombra d’un garrover que fa uns quants dies exsecallaren massa amb un llibre ben entretingut
El gest d’Àlex Fenoll és d’una normalitat que es converteix en notícia. És un gest que ja fa anys practiquen molts de republicans quan els ciutadans Borbons els saluden, ja sia en una recepció, en un sopar, en una invitació, pel carrer, etc. En podria contar molts de moments d’aquesta cortesia noble de la sinceritat
Ell havia inventat una prosa sincopada, elèctrica, ràpida, seca i musical alhora. Volia aconseguir les noces del verb i de la carn. Hi ha dies en què no caldria sortir. Una vella xaruga de vuitanta-set anys com jo no hi té cap feina a una manifestació a favor de l’avortament. Però sempre he estat una
AVUI, A LES 12 DEL MIGDIA HE LLEGIT AQUEST TEXT DAVANT EL MUR DE LA MEMÒRIA DEL CEMENTERI DE PALMA ON FOREN ASSASSINATS EMILI DARDER, ALEXANDRE JAUME, ANTONI MATEU I ANTONI MARIA QUES. ÉREM UNES 150 PERSONES! PLANY, VINDICACIÓ I CANT PER A QUATRE ÉSSERS CIVILS Hi ha quatre homes bons, justs, demòcrates i republicans