Plagueta de Bord

NO SÉ CAPTAR LA FREQÜÈNCIA JUSTA D’ARÀLIA

Una asfixia breu
J. P.

Carta de Venetia

Cher Ami,
val més tard que mai! Esper que tot vagi bé per Son Asgard. La meva partida va ser precipitada, emperò no podia fer una altra cosa si no volia quedar-me un altre mes.
Nova York és una catàstrofe de feina.
De gent, de trui, de problemes, de casos.
Cada dia pas una estona pensant, rememorant les nostres converses i desplegant els colors del paisatge. El caló dels Lliris ocupa molts dels meus ensomnis. Allà crec que totasola, dins la mar, davall la mar, vaig ser feliç.
Cada dia voldria ser un poc millor ?comprendre, aprendre?, no aturar-me en aquesta direcció lleugera i noble.
Régine de la Tour em va convidar a sopar i m’ha contat els darrers potins.
Aràlia no ha donat senyals de vida des del Japó. Emperò Takashi Murakami és molt amic de Maud de Beistegui, una científica que es dedica a la recerca amb cèl·lules mare i que és íntima de Régine. Takashi li ha dit que es dediquen a viatjar per monastirs budistes. I si ho he entès bé han visitat un parell de savis zen. Crec que les póvores de dinamita d’Aràlia s’han tranformat en jardins de meditació al costat d’aquest artista que l’adora. Takashi està fascinat per Aràlia. Aquesta és la conclusió de Maud. I per ara no pensen tornar als Estats Units. Takashi creu que la felicitat és «viure amb una dona com Aràlia en un jardí japonès en què tot és gorgeous, fauve, arty i chic».
Aquestes són les informacions més exactes que he pogut confegir. Daphne diu que no vol saber res d’aquella dona que li ha fet tant de mal. Mlle. Vieux i Patrice voldrien viatjar a Son Asgard. Ho he aturat. Sé que ara no podries resistir la invasió.
Il faut se donner des nouvelles très simples.
Ahir no em trobava bé. La petita Belette ha vingut i m’ha fet un soparet deliciós amb pebres torrats i un poc d’oli d’oliva de Son Asgard. Ja veus que he trobat gent bona.
Digues-li a Charles que m’han demant per ell a la galeria i al restaurant. Té molts fans que l’esperen amb candeletes.
M’han vengut al cap coses molt precises sobre tot allò que parlàrem del temps i de les demolicions. Scott Fitzgerald al fons. I la literatura amb la capacitat de recosir allò que la vida ha esquarterat i esqueixat?
Je te quitte, ami, pour me reposer au fond de mon lit.
J’ai honte de t’écrire si désordonné. Je tacherai de ne plus le faire. J’étais obsédée par l’idée du courrier. J’ai écrit n’importe comment.
Je t’embrasse
Venetia
&&&
...Oú sont les beaux jours?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!