Una cosa que em diu si un llibre té valors literaris: si tesa la llengua, si fa que la llengua no s’esflori, si assegura a la llengua coherència i permanència.
Ser contemporani vol dir sorprendre sempre seguit, desplaçar les ruptures, baratar el camp dels combats, desconfiar de les idees donades i de les trangressions rebudes.
Arriscar-se a fer el ridícul més terrible o a crear una frase memorable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
NOSALTRES SOM LA NOSTRA ÈPOCA (Joan Estelrich, l’home que havia llegit tots els llibres)
Mira una frase memorable que m,’han llegit .
"cada mallorquí, un problema".
M’han dit que era meva. No ho sé. Miraré si es vera quan els conegui a tots
La lletra, si és esquiterella, mai no treu cara. I d’escriptures estugoses (i, per això, brutes, seguint el refranyer) els prestatges en van plens. Cal decantar-se de la literatura bleda si es percaça la bellesa del sentir i la ment preclara de la saviesa.
La finiestra té lletres i llums
Si no s’esflora el llom
no creem els capitells
esperes l’atsús
i l’esclafit