LLUM DE BLADARS
Une petite nation, si elle veux avoir dans le monde une signification, elle doit l’engendrer chaque jour, constantmment.
Milan Kundera
En veu baixa mir els bladars d’un verd que daureja davall la claror inclement d’un cel ennigulat de grisors. Els ailants damunt el meu cap treuen ulls marronosos de fulles noves i per a mi això és la festa de la terra encesa. La naixença i la mort agafen les mateixes coloracions i no ho diu ningú. Cal subratllar-ho amb la música de les mirades i cantar amb tota l’ànima el caminal ple de voltes de borrons de color de sequera que són fruits de l’aigua i de la força dels terrossos. he anat a veure la bignònia. aquelles floretineues d’un groguenc de crema catalana sense el sucre cremat formen una constel·lació enlluernadora que no m’atur de llegir fins que els ulls em fan mal. Els paons més tard pujaran damunt el roser i amb la lentud dels hedonistes vertaderes assaboriran aquestes rosetineues com una menjua dels déus. Em fa ràbia que d’un dia per l’altre em deixin la bignònia despoblada. Però cal que els paons s’alimentin per encendre els mil i un ulls de les seves coes que incendien de seducció. M’agrada mirar els mascles quan fan la dansa ritual enrevoltant una femella que ni tan sols els mira. Ells fan tremolar totes les plomes amb una escenografia ben estructurada i una banda sonora de renous i tecactecs que m’agradaria enregistrar perquè són un esplendorós refilar de les veus del desig.
El meu passeig per les immediacions del jardí no s’atura de rebre
sorspreses com els lliris groc que surten d’un cossi ple d’aigua. I dins
l’aigua el reflex d’aqueses flors són més bells que les flors mateixes.
No hi ha repòs per a les sensacions i he de tancar-me dins la
biblioteca si no vull acabar gat d’imatges i intoxicat de pol·lens.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!