ORFEBRERIA, AIXÒ.
Cada progrés es paga amb una regressió.
M.
SOMNI. Escorxaven el porc. La claror ambre d’orient creixia entre rugits, bels, xiscles, constel·lacions de dolor, etc.
No volies conèixer el nom del mort, de l’assassinat.
Ho cridaven tots els mitjans de comunicació.
Tu besaves a la boca aquella al·lota del parc Montsouris que no havies vist mai.
Rodolàveu per sobre l’herbei.
Ella nomia Berta.
Ell nomia J.
Tot era negre com dins una pintura de Goya.
Et despertaves en els jardins de Versailles amb música de Schumann.
Felins, els felins avançaven sense ni un sospir. Et feien por. Creies que t’entrarien pel forat del cul, com les rates.
Cop en sec una sortida, un passatge, una encletxa.
Pegaves un alè darrer, feies el caragolí i et mories, etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha que com les apostates desficioses són agnostics i no creuen en res.
El progrés vertiable no genera cap regressió, si més no ajuda a augmentar les potencialitats pròpies. Els canibals són regressius.