5 de gener de 2013
Sense categoria
1 comentari

just en acabar el dia

Recit com he fet, tot sol, avui dematí quan tornava del cementeri de Palma després de festar el començament de l’any Rosselló -Pòrcel, Espriu i Villangómez (i més) quan fan cent anys. Avui a més a més feia setanta-cinc anys que Roselló-Pòrcel moria. Antoni Serra ha dit unes paraules i ha llegit un poema. Érem quatre gats i periodistes.
El poema que jo he recitat totsol, a l’Avinguda dels Plaers Antics del cementeri de Palma, pensant tot el temps en els darrers instants de la vida de Bartomeu: “A Mallorca durant la guerra civil”.
[Foto del poeta Miquel Àngel Llauger]

  1. No en sabia noves! M’hi hauria fet present. En tot cas, els homenatges als poetes fets a l’engrós no m’agraden. La poesia ha de ser de cambra. Els recitals reclamen veure lluir els ulls als rapsodes. Altrament, s’escarabuta el sospir i s’esbaldreguen els silencis. Si hi ha micro, pitjor encara; morta na Linda! Així que el teu recitat solitari haurà fet més de bon de veres els versos:
    Tota la meva vida es lliga a tu
    com en la nit les flames a la fosca! 
    O, si era de dia, el succedani: …com un aleig enmig de la calitja!

    Gràcies, Biel!   

Respon a Balutxo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!