ERES UNA SILUETA VAPORITZADA I NÍTIDA
l’aigua és d’un verd tan transparent com aquella maragda en forma de llàgrima que et vaig regalar quan feres dinou anys, Aràlia
i replendia damunt el teu escot d’albercoc que feia toquera
guspires verdes que es fonien amb les dels teus ulls
i sabia que era feliç
he tocat l’aigua i les bombolles han perfumat l’aire on l’olor de les algues fermentant es mesclava amb els meus llavis que es menjaven els teus llavis entre les cames amb afamegat desfici
no hi ets i et toc
no hi ets i et menj
no hi ets i et sent
no hi ets i et pens
no hi ets i et desparesc
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No diguis ‘bimbolles’, que fa caguera. Digues BOMBOLLES. Com Josep Pla