Solcades

Eduard Solà Agudo

10 de juny de 2024
0 comentaris

Com a una mare

Aviat serà l’estiu i les hores de canícula s’allargaran. Les platges s’ompliran de banyistes arribats de les capitals i els seus verals. I jo, feliç, romandré a casa i a la feina. I tu, feliç, romandràs a l’altra banda del riu. Este és lo nostre pacte. Un pacte que no vam dir-nos, ni escriure. Un pacte entre salvatges, entre feréstecs. Un pacte o una mena d’aliança, com un somni d’aquells que quan despertes sents que has deixat passar quelcom important i ja és inútil tot: tornar a adormir-te, tornar al somni, tornar a despertar. Tot ha quedat enrere per sempre. Fins i tot el somni va quedant en l’oblit així que l’aigua de la cafetera bull i la cuina s’omple de l’aroma de cafè i el pa torrat damunt dels fogons. La nit ha passat, el somni ha passat, i què? Queda el record cada volta més incert. Oblidem què vam fer ahir, però no oblidem com mos vam sentir. Això és important de retindre, com hi ha Déu. Passarà també la meua vida, bestioleta, i mai oblidaré com mos sentíem quan de nit mos pegava per passejar malgrat lo fred. Malgrat la son. Va ser així, com ho recordo, com ho ensumo, com verament era.

Les gallines, en fer-se joves, van pixar-se la malla del corral. Van volar. La vida és, en part, això: saltar. Deu ser esgotador tenir tendència a l’ambició, a la competitivitat. Deu ser viure sense haver conegut les Benaurances, ni el Prefaci de Joan. Este món és de plànyer. Natros som diferents i això mos salva, salvatge.

Penso en tu cada dia i escric. No és que estiga trist. Estic viu. Estic alegre. Avui estic alegre. La majoria dels dies estic alegre. Darrerament estic tant alegre que he comprat aquella finca de l’alzina centenària. L’abraço. Em contà Serra que Pocafam, lo iaio dels propietaris, es va disgustar un muntó quan gairebé van desenterrar l’alzina quan van obrir el camí. L’home s’enfadà cosa de vore. La va cuidar com un bebè. Com a una mare.

L’alzina, que encara no té nom, ha crescut inclinada al Nord. Fa una ombra esplèndida. Algún dia decidirem un nom amb l’Aran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!