20 de gener de 2006
Sense categoria
8 comentaris

GRÀCIES VILAWEB PER LA CRÒNICA AMB VEU I LLINATGES DE LA PRESENTACIÓ D’ELS DETALLS DEL MÓN A BARCELONA

LAETATUS SUM!

Encara estic amarat dels efectes benèfics i ben saludables de la Festa dels Amics de les Savieses Literàries –paraules vives, càlides i bategants, joia, gaudi, nervis, excitació, eufòria, levitació i sobretot besades i besades i besades d’amics, coneguts, saludats i lectors vers–, que tingué lloc ahir, dijous, 19 de gener de 2006, on més de dos-cents humans ompliren els tres pisos d’aquesta capella neogòtica plena de llibres que és la llibreria modèlica La Central del Raval per assistir a la presentació d’Els detalls del món d’aquest plagueter bord.

Els curiosos poden anar a vilaweb
i trobaran una crònica montseserrariana excel·lent (mercis!) i totes les intervencions dels presentadors-amics (Eugènia Broggi,Emili Manzano, Lluís Llach, Rosa Novell i el cronista) en MP3. Gràcies Assumpció Maresma i Vicent Partal per les vostres generositats informatives!

Només puc dir que aquells setanta minuts de vespre van ser un Moment Històric Íntim català universal, en què un grup format d’individualitats humanes ben singulars i diverses va crear un espai civilitzatori d’amistat i de celebració de la lletra literària –i també, tan bé, de lluita contra els filisteus de sempre– on es conjuminaren les intel·ligències, les sensualitats, les bondats i els nombrosos plers dels contactes per constituir una trinxera d’escuts humans contra les barbàries quotidianes dels lliberticides, contra els neofeixistes rabiosos, contra els que ataquen la llengua, cultura i vida catalanes sempre seguit i ara mateix.
(Literalment i en tots els sentits.)

Gràcies als Fruïdors, als Lectors, als Amadors de les Músiques Verbals, als Llibertaris, als Amics…

BMA

  1. hi he pogut ser una micona a la teua presentació; un trancasso m’ha fermat (més encara!) a casa quan volia ser allà amb tu i amb tots.
    Et felicit de nou, Biel, ets un crac.

  2. Vaig fer tard, però per sort encara vaig poder saludar-te. Celebro que Vilaweb ens ofereixi la teva intervenció, és un consol. Vas estar magnífic al Saló de lectura de l’Emilio Manzano. Gens ni mica de la falsa modèstia amb què molts escriptors volen guanyar-se el públic: has escrit un llibre excepcional, n’estàs orgullós i ho dius sense vergonya i assenyales les coses que has aconseguit. He parlat amb algunes persones que et van veure m’han confirmat la sorpresa i l’alegria de veure’t i escoltar-te. Sobretot, sobretot, la gosadia de llegir un relat a la televisió. D’acord: eren quatre pàgines, però vas aconseguir esquerdar el temps televisiu per fer-hi entrar el temps de la narració, el teu temps, amb la teva música, les pauses i la passió. Enhorabona!!!!

  3. L’home de l’abric i la gorra, sense gorra,
    sota la torre de ferro enraona
    dret davant una multitud d’inquiets.

    Tirallonga de paraules        admirable

    no ho veies, no, no ho veia. En la distància obligada
    d’una cruïlla transitada i el semàfor vermell.

    Però els mots arriben sempre, a tot arreu.

    Crides: enhorabona!! i deixes que, també, un bes
    es perdi dels llavis

  4. EL PAIS saca hoy en su edición encriptada para suscriptores internautas una crónica del festival. Desde NY celebro el éxito de mi autor de cabecera, Rai Lopez

    Mieras, Llach y Novell arropan la salida del nuevo libro de Biel Mesquida ‘Els detalls del món’ reúne 60 relatos escritos entre 2002 y 2005 B. G. – Barcelona EL PAÍS – 21-01-2006 La consejera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, el cantante Lluís Llach y la actriz Rosa Novell fueron algunos de los amigos de Biel Mesquida (Castellón de la Plana, 1947) que acompañaron el jueves al escritor en la presentación en Barcelona de su último libro, Els detalls del món (Empúries). El volumen recoge 60 narraciones breves escritas entre los años 2002 y 2005. Algunos de los relatos han sido publicados anteriormente en el Diario de Mallorca, rotativo con el que Mesquida colabora asiduamente; otros fueron recogidos en las famosas plaguetes del autor (cuadernos escolares en los que va recopilando escritos) y permanecían inéditas. Alentado por la capacidad de convocatoria, Mesquida convirtió su intervención en el acto en una suerte de performance reivindicativa, a pleno pulmón y en tono declamatorio, que se entretuvo en multitud de demandas. Proclamó su hartazgo sobre el tema del Estatuto -"nos están haciendo perder el tiempo a todos" fue lo más moderado que dijo al respecto-, se quejó de que, tantos años después de su eclosión, "la cançó aún no marcha", lamentó las amenazas a la lengua catalana que percibe en su uso social -"la lengua está muy fastidiada, pero tenemos muchos elementos para que no desaparezca"- y también se quejó de que "la literatura catalana tampoco marcha, no vemos nada claro lo de Francfort". Mesquida reconoció que tenía la sensación de que se estaba "pasando", pero se escudó en la obligación de denuncia y crítica que corresponde a los artistas y escritores. No tuvo reparo en confesar que estaba sacando rédito a la presencia de Mieras y de otras "autoridades", como la del director del Instituto Ramon Llull, Xavier Folch, sentado junto a la consejera, ambos en primera fila. En el capítulo de quejas, el escritor mencionó también la situación de la universidad catalana, "que está llena de miserias, es un reino de taifa, no hay investigación". El propio Mesquida trabaja en la Universidad de las Islas Baleares y en las últimas semanas esta ocupación profesional le ha puesto en el centro de una polémica, al ser acusado de absentismo y de incumplimiento de la jornada laboral. Mieras señaló que su presencia en la presentación de Els detalls del món no respondía únicamente a su amistad con el autor, sino que debía considerarse también como un acto de desagravio, "porque se le está sometiendo a una persecución intolerable en Mallorca". Con su extenso pliego de quejas y la forma de plantearlas, Mesquida dejó claro lo que momentos antes había apuntado Lluís Llach, amigo del escritor desde sus años de juventud. "Cuando tenía 20 años era un provocador y lo sigue siendo, lo cual está muy bien porque el artista que se acomoda pierde la creatividad". El periodista Emilio Manzano elogió el rico trabajo con el lenguaje que Mesquida plasma en el libro, y recomendó su lectura "en pequeñas dosis" para poder paladearlo a placer en toda su intensidad. Para abrir boca, la actriz Rosa Novell leyó algunos fragmentos de estas narraciones escritas por Mesquida con voluntad poética y con el deseo de que sean releídas en voz alta.

  5. Bones rialles: ha ha ha ha ha. Histrionisme. Manca de seriositat. Manca de naturalitat. Dir i no haver dit.Tot plegat, fàcil de desdir. Comèdia. Pallassades. L’única manera de presentar una queixa és que no sembli una queixa, sinó una pallassada. Com ens han de tractar, en veure la manera amb què nosaltres mateixos ens tractam. Pintoresquisme i vanitat.

  6. Bielet, tot són paraules, poca cosa més. La paraula fa l’home, emperò, tu ens has de demostrar que, a més a més, de moltes i moltes paraules, tens paraula i vergonya.

  7. Me’n fio del llibreter . -que no pot enganyar- i del que diu Ray Lopez.
    Felicitats, Biel.
    Espero que hagis rebut la foto de l’acte poètic a Sant Cugat. A mi em va fer feliç saber que no s’havia perdut.
    Me’n vaig a escoltar l’mp3 dels teus amic de Vilaweb.
    Quan acabi dues cosetes que tinc pendents de llegir començaré el teu llibre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!