He acabat el «Fulletó d’agost» i he fet un alè bell, gran i ple d’inseguretats.
El «pànic escriptòric», ai las!!!!, em fa feredat.
No hi ha més remei que saber-lo i viure-lo amb serenitat.
On hi ha tendes de «serenitat»?
Si tinguessim antenes per saber el no man’s land on habitam ?aquest territori viu entre dues trinxeres enemigues? cauríem fets cendra.
L’anestèsia moral és com la merda: put i put i put.
No la saps ensumar?
&&&
Estic fet festa per un The end.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Has de continuar infinitament, sense aturai, com era l’infern de les monges. Escriu sense escombres ni parets… i sense fi…….perque sinó tendrem monea de tu, síndrome incurable de passions. Aahhhhhhhhh
Una besada, amic