EL LLAMP

al servei de la nació catalana

5 de novembre de 2006
Sense categoria
15 comentaris

PER UN PLAT DE LLENTIES CORCADES DE SALAMANCA

Direcció
d’Esquerra: amb carnet del PsoE

La
reedició del nou tristpartit, a cegues perquè no se’n
saben les «contrapartides», és la prova fefaent
que la Direcció d’E és al servei del Regne d’Espanya.
L’oferta del Govern d’unitat nacional del Mas no la pot, ni la vol,
millorar l’espanyol Montilla, aleshores, quina justificació
tenen per rebutjar-la?

Vergonya,
vergonya, vergonya! Aquí no es tracta de desavinences entre
suposades «dretes» i suposades «esquerres».
Del que es tracta és d’acabar d’encaixar Catalunya dins del
Regne d’Espanya, allò que els nostres enemics no han
aconseguit en tres-cents anys, ara els falsaris disfressats
d’independentistes [FDI] els ho serveixen en safata. Espanyolitzar
Catalunya del tot, ja ho han fet amb la ràdio i la televisió
públiques, ho han fet amb l’ensenyament (durant tres anys no han mogut un dit per ensenyar la Història de Catalunya als nostres
infants i joves), ho han fet amb la política…

Però
que ho sapigueu, caragirats, a mi no m’espanyolitzareu, ni mort.

  4. Haurem de trobar les maneres de resistir com sigui……….nosaltres el s vells ja ho vem viure això………no creiem que una derrota com la dels sociates, pogues fer president de la GENERALITAT DE CATALUNYA  a un element com el Sr. Montilla, moltes gràcies a la E……..??????

    Respon

  5. La decisió a correcuita d’Esquerra no crec que la beneficiï ni cara a l’electorat ni cara a la negociació del seu pes a l’executiu. Més aviat sembla que tenien pressa a col·locar.se, això és patètic.

    Esquerra vetlla per Esquerra: ampliar la seva base electoral convertint-se en un partit progre com era el PSC abans, amb molt lleugera aparença sobiranista.

    Dit sigui de pas, un govern amb CiU no hauria estat cap panacea, però haurien pogut fer una força molt major a Madrid, i s’haurien vist forçats a reconstruir els ponts trencats amb l’altra força nacionalista.

    Que els únics arguments de pes per a aquest pacte siguin que no es fien de CiU (i del PSC si? 😉 ) i que el primer són les polítiques socials demostra fins a quin punt l’interès nacional ha desaparegut de l’agenda d’ERC.

    L’oferta de CiU era vàlida. Ho era! Quins cullons.

    Sols espero saber el dia que el Montilla, els escolanets Carod i Saura i potser el Zapatero amic surtin a algun dels balcons de Barcelona per celebrar llur supremacia. Podriem anar tots i fotre’ls d’ous fins el cul.

    Respon

  6. Com pot ser que despres de sortir amb la cua entre cames del tripartit, ara hi tornin???? Quina barra!!!!
    Ara ens governara el PSOE. 300 anys de lluita per res.
    A mi tampoc m’espanyolatitzaran….

    Respon
  7. Si algun dia alguna cosa es fes bé i s’assolis la independència això no s’hauria aconseguit gràcies als polítics sinó malgrat els polítics, mentre les enquestes no indiquin que la gent vol la independència encara que això suposes sacrificis, com per exemple: no poder anar a esquiar tota la temporada de la neu, o potser el terrible i dur sacrifici de no poder anar de vacances al carib, perquè han de fer res diferent del que han estat fent des de finals dels 70s del segle passat i que tant bons resultats els ha donat? Deixeu de queixar-vos i comenceu a pensar i a proposar idees per començar a treballar, perquè només tindrem allò que nosaltres siguem capaços de construir, perquè ningú ens telefonarà a casa per dir-nos que la independència està leesta per a ser servida i si ens ve bé que ens la donin aquest cap de setmana.
    Respon


  11. Ja
    en anteriors comentaris he questionat que es pogués compatibilitzar
    estar al govern català, maldant pel desplegament de l’estatutet amb les
    forces del PSC i ICV, o amb CiU si hagués reixit, amb la tasca
    d’arrossegar una ampla majoria cap a l’horitzó de la independència. En
    conseqüència defensava que ERC optés a fer d’oposició constructiva cara
    a l’estratègia final, allò què l’article d’en Víctor Alexandre en diu
    fer un pas enrere per guanyar-ne dos endavant. ERC ha apostat molt fort
    per arguments de fum que no són garantia de res, qüestió nacional,
    qüestió social en un govern autònom d’Espanya (?) Potser tenen un as a
    la maniga o potser estic enlluernat per la passió del desencís de veure
    a Montilla president, però penso que ens costarà molt car a curt plaç a
    nivell de defensar el nostres drets. També pot ser que la davallada
    d’ERC (que hi serà) atiï altres iniciatives més capaces. Són temps
    canviants. S’ha de tenir esperances ja que la etapa sobiranista està
    oberta és imparable i com diu en Partal d’ERC, també ha passat el
    Rubicó. No cal defallir per una ensopegada d’un partit companys, sabrem
    sortir-ne.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!