Plagueta de Bord

QUATRE HOMES BONS

Avui, dia 24 de febrer de 2007, fa setanta anys que foren assassinats per les forces franquistes mallorquines quatre homes bons, quatre homes d?esquerres, savis, humanistes i lluitadors per les llibertats. Els seus noms seran per sempre un far dins les nits de la confusió i la barbàrie: Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques haurien de rebre el reconeixement de totes les forces democràtiques (hi hauria d?haver, com a mínim, un acte en el Parlament de les Illes Balears i un acte a l?Ajuntament de Palma, al d?Inca i al d?Alcúdia) i per part dels ciutadans que estimam la pau, la llibertat i la democràcia. Emili Darder era un metge amb una àmplia tasca social i batle de Palma. Alexandre Jaume era advocat, escriptor, ideòleg socialista i exdiputat al Congrés pel Psoe. Antoni Mateu era un lluitador laic i social, exbatlle d?Inca. I Antoni Ques era un burgés liberal i rotari. Els tres darrers lligats a Esquerra Republicana.
&&&

Caldria que aquest setanta aniversari servís perquè tota la societat mallorquina recordàs a uns homes que estaven al costat del govern constituït de la República i foren assassinats pels vertaders terroristes: les forces feixistes del Movimiento Nacional. El general Manuel Goded comunicà el 18 de juliol de 1936 al governador, l?escriptor Antonio Espina, que era fidel a la República i a les vuit del matí següent va fer un ban on deia: «Resuelto a mantener inflexiblemente mi autoridad y el orden será pasado por las armas todo aquel que intente, de obra o de palabra, hacer la más mínima resistencia al Movimiento Salvador de España.» Calia que persones de diferents estaments fossin assassinades per demostrar la seva força i sembrar la por per tot. Alexandre Jaume fou detingut mentre estiuejava al Port de Pollensa; Antoni Mateu, en una casa llogada a prop, escrivia que el dia era magnífic i que no podia creuer en el cop feixista; el magnat Antoni Ques fou detingut a Palma i el batle Emili Darder estava al llit, malalt del cor, quan aparegueren una parella de Jinetes de Alcalà. El testimoni del seu nebot, Pep Darder, de set anys és escruixidor: «Sentirem tres cops a les portes de ca l’oncle, pum-pum-pum, pareixia que la tiràven a terra. De sobte aparegueren per jardí, ?Donde está su hermano. Hable en cristiano!!.? Al pare li posaren dues pistoles al cap i després a l’espatlla.»
&&&
El procés fou una pantomima. Les acusacions tenia un denominador comú: eren rotjos benestants, conspiradors i dirigents d?un comitè per armar el poble que bulliria en un estat de subversió propici a tota casta de violències, que havien de quallar en un Moviment de caràcter revolucionari de tipus soviètic: el Pla Lenin. Invents grollers, testimonis forçats i comprats i falsedats de tota casta formaren la trama del judici. Delictes de desafecte i de resistència al Movimiento Nacional: aquest era el seu mal. I per la seva significació social, humana i política es convertiren en els caps de turc significatius. Perquè rera ells podem recordar també els milers de víctimes anònimes que foren assassinades sense cap judici, tirats a les cunetes de les casrreteres i vora les tàpies dels cementeris (en Blai Bonet a la novel·la El mar ens ho conta fil per randa, i de paraula em subratllava que els capellans que anaven amb els botxins duien la camisa de falangista damunt la sotana i quan rajava la sang dels rotjos la trepitjaven amb tota l?ànima. La descripció blaibonetiana m?impressionà i quan Agustí Villaronga va fer el film vaig sentir tot l?horror d?aquelles morts terribles.). L?escriptor catòlic George Bernanos en aquell llibre, Els grans cementiris sota la lluna, dóna un testimoni escarrufador d?aquests fets.
&&&
El matí del 24 de febrer de 1937 sobre les sis al mur forà del cementiri de Palma, amb Emili Darder assegut a una cadira perquè no es podia sostenir dret a causa del seu estat de salut, un trets de fusells executaren la sentència del consell de guerra dels militars colpistes contra aquests quatre homes esquerrans, polítics significats, cultes, liberals, burgesos i republicans de Mallorca. La cerimònia de l?afusellament convocà un conjunt de gent que esclafí en aplaudiments. «Moltes dones falangistes i de militars, celebraren l’execució», relatà Bàrbara Mateu, germana d?Antoni Mateu, que recollí un mocador ple de sang. «Era com una berbena», reconegué el 2002 un altre espectador anònim. Quatre crims, quatre afusellaments disfressats amb un consell de guerra, per esquinçar una època de renovellament i de democràcia. Tots quatre -Jaume, Darder, Ques i Mateu- eren figures del Front Popular, de la República, persones importants dins els estrats socials, territorials i de representació política, a Palma, Inca i Alcúdia, l’eix que travessa l’illa. Al bisbe Josep Miralles, parent i ben relacionat amb dos dels quatre assassinats, els familiars dels condemants el pressionaren perquè demanàs clemència o l?indult. Només va dir ?Davall l’aparent relativa calma, s?amaga un volcà prenyat de devastacions?,en la seva justificació del cop militar i explicació de les conseqüències tràgiques. Setanta anys després de la mort d?aquests quatre homes bons tots els amadors de les llibertats, de les justícies i de les igualdats els tenim presents. Sense ells i sense la seva lluita aquest procés democràtic d?ara no existiria. Moltes de gràcies!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!