És curiós i magnífic experimentar com les obres clàssiques -i Mort de dama ho és sense cap dubte-, tenen una capacitat de dir, de mostrar sempre seguit nous aspectes, noves visions, noves realitats més reals que la Realitat.
I una de les fetes que més em sorprenen és la poca importància que Llorenç Villalonga donava a aquesta obra (també em planteig si això era un muntatge personal i publicitari perquè en aquest sentit la sabia llarga) que per a mi és el fonament, les bases i la pila atòmica de tot allò que seria la seva obra posterior.
Faig un doble joc que m’apassiona: llegesc el text de l’obra made in Villalonga i alhora devor nombrosos textos sobre Mort de dama de gent tan diversa com Jaume Vidal Alcover, Jordi Larios, Pere Rosselló Bover, Joan Sales, etc. i en parl amb l’amic i escriptor Sebastià Perelló que, per una rara casualitat i una estranya coincidència, fa un escrit també sobre l’obra. I per afegitó he tingut converses amb Josep A. Grimalt i J. C. Llop que, a més de fer dos articles al Diario de Mallorca sobre Mort de dama, m’han donat informacions ben vàlides.
Estic enmortdedamat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig veure l’obra de teatre el diumenge passat, el darrer dia de funció a Palma. Em va encantar i emocionar, especialment el final i la forma de mostrar com la nostra illa s’està degradant. Els actors catalans han fet una bona feina per arribar a parlar un mallorquí perfecte i na Mercè Arànega està sensacional. Esper que la gira que ara segueixen per Catalunya l’allarguin i si tenc l’oportunitat de tornar-la a veure ho faré, sens dubte.