Matí ple de sol i de transparències.
Me’n vaig a caminar per foravila, pel Raiguer, pel Pla de Mallorca.
A dues passes ja trob una urbanització il·legal amb totes les misèries de la construcció incontrolada i salvatge: casetons amb teulades d’uralita vora xalets horribles imitant vil·les, corrals fets hort amb tancat de gallines ?i tancat de cabres? vora jardins amb imitació d’un Raixa de cartró pedra, i una xarxa de filferros separant els solars i pals de formigó per a l’electricitat i un caos que em produeix una tristesa fonda, com la de la visió d’un fet irremeiable. Les denúncies no serviren de res i la urbanització, prescrit el temps, es pot legalitzar.
A l’esquerra de la urbanització il·legal dins un ametllerar dues grans naus de plàstic blau ?naus de polígon industrial entre els ametllers, matant ametllers, ho repetesc? que ja han rebut moltes denúnices dels veïns i segueixen fent mal d’ulls.
M’afic per una camada pere trobar un bosquet i veig que aquella clapa de pins l’han arranada i han tancat la finca amb reixeta de polígon perquè no cregui ningú que es possible anar a cercar esclatassangs.
He vist també un casetó d’eines convertirt en mansió, un garroverar ple d’escombreries, un figueral ple de grues de contrucció i d’altres materials, etc.
He tornat un poc malalt del desatre que m’envolta.
El Mail obert
de Vincent Partal dedicat al periodista Andreu Manresa, que des de fa anys denuncia a El País les corrupcions de tota casta que dominen Mallorca ?us recoman un feix de les seves cròniques titulat Balears S. A.? m’ha aixecat un poc l’ànim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que tu has fet, en pèl com aquell que diu, tot sol davant el desastre, és literatura-verité, passar el mirall per davant la realitat. No fa falta que tu t’expliquis, cerquis ortopèdies retòriques, perque ja sabem, des de fa estona que ets valent i concret, que escrius sense guants ni por, que agafes el bou per les banyes. Per això els lectors-es-i demés ens agrades i t’estimam. En Manresa deu ser un poc com tú.